Reflexions des del confinament a Sant Adrià de Besòs

Entradas

Tornar a l’escola

mayo 22, 2020

Dia 68 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma Dia 73 de confinament personal Dia 5 de la fase 0,5 22 de maig de 2020 Aquesta setmana bona part de l’actualitat ha vingut marcada per l’anunci de la tornada a l’escola a partir de la fase dos de la desescalada prevista pel govern de l’estat espanyol. Ha sigut actualitat malaudarament perquè ha sigut polèmic, amb la petició de dimissions inclòs. D’una banda, els docents posen el crit en el cel per la rapidesa i perquè ja preveien un estiu de preparació de la tornada al setembre. De l’altre, a mesura que avança el desconfinament, també més pares es veuen obligats a tornar al seu lloc de treball i no saben on deixar els seus fills. Vagi per endavant que el meu concepte d’educació no passa precisament per utilitzar les escoles com un lloc per on deixar als nens i nenes, no és un lloc perquè els pares puguin fer conciliació. La realitat però és que se li ha de donar alguna resposta a aquestes famílies angoixades perquè ni el

Un mes confinats a l’any?

mayo 21, 2020

Dia 67 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma Dia 72 de confinament personal Dia 4 de la fase 0,5 21 de maig de 2020 Li hem agafat el gust a això d’estar a casa confinats i fent teletreball. Maldem perquè ara fem més hores que un rellotge a la feina i no era precisament la idea que teniem de teletreball sinó més aviat la de flexibilitat on treballàvem alhora que conciliàvem però bé això donaria per un altre reflexió molt més extensa que un paràgraf. La pregunta del titular és una provocació certament, doncs, és una bestiesa des de la perspectiva econòmica i laboral. Però si que he sentit aquesta proposta a amics i coneguts, que en to de broma, però amb l’expressa voluntat de quedar-nos amb totes les coses positives que ens ha portat el confinament: estar més estona a casa, dedicar més estona a la familia nuclear amb la que convivim, tenir més temps per fer dinars i sopars més saludables, o per gaudir de la lectura. També la millora de la qualit

Àfrica o com han guanyat als vaticinis de l’apocalipsi

mayo 20, 2020

Dia 66 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma Dia 71 de confinament personal Dia 3 de la fase 0,5 20 de maig de 2020 Recordo els primers dies de la pandèmia, en pensar en Àfrica i quin impacte tindria la crisi de la COVID-19 en les seves vides. De seguida vaig pensar i també vaig veure experts vaticinant una autèntica masacre al continent africà. Havia arribat a llegir que hi haurien més d’un milió de contagiats i més de trenta mil morts. La realitat és que d’aquestes xifres, res de res i com no pot ser d’altre manera me n’alegro, molt. A hores d’ara, les xifres són de cent mil contagiats i tres mil morts, a tot el continent. Gairebé una quarta part dels morts que hi ha a Catalunya. Insisteixo, tot el continent africà. Les pitjors anàlisi i els vaticinis més negatius imagino que venien de la més que precària infraestructura sanitària dels països africans, amb condicions de vida molt diferents a les occidentals, amb una superpoblació i u

Dels petons i abraçades que no farem

mayo 19, 2020

Dia 65 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma Dia 70 de confinament personal Dia 2 de la fase 0,5 19 de maig de 2020 M’agrada fer petons a les persones que més m’estimo, a les que conviuen amb mi, a les que formen part de la meva familia i amics i coneguts que són importants per mi, per una raó o un altre. I aquests dies hi he pensat molt en com ens retrobarem, en tinc moltíssimes ganes. Ja tothom mig ho pensa, el dinar de la retrobada, el sopar a casa dels amics o simplement el vermut a la terrasseta del bar que tant trobem a faltar. Però quan ho projecto m’imagino un sense fi d’abraçades i de petons que no podrem fer a aquestes persones estimades. Seran petons i abraçades que quedaran pendents. Perquè ens ve una nova normalitat o almenys una desescalada on el contacte físic penalitza i molt, ja que l’exposició a un rebrot després de tot el que hem passat i patit, ens aterra. Després d’estar vigilants pel compliment de totes les mesur

Babyboom? Bones notícies!

mayo 18, 2020

Dia 64 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma Dia 69 de confinament personal Dia 1 de la fase 0,5 18 de maig de 2020 Hi han segurament dues conseqüències que encara desconeixem el seu abast d’aquest confinament: una seran els divorcis, en el pitjor dels casos i l’altre, el naixement sobtat i conjunt d’una nova generació de nens i nenes, el que hem considerat anomenar: babyboom. Un esclat de naixements, que culminaran per la tardor, hivern i primavera vinents. Sens dubte, el naixement d’una persona en termes estrictament de naixement de vida és una bona notícia. I ho és també en el marc d’un moment on les societats occidentals tenen índexs de natalitat molt baixos. Moltes vegades quan parlem de les pensions ens oblidem que cal un futur ple de treballadors i treballadores per tal de poder sostenir el sistema. És una realitat. De fet, l’alternativa a la natalitat només pot ser l’acceptació de més immigració per al sosteniment del sistema. A mi em sembla important ente

Pares, perquè sou a casa i no em feu cas?

mayo 17, 2020

Dia 63 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma Dia 68 de confinament personal Dia 14 de la fase 0 17 de maig de 2020 Sovint els adults tendim a pensar, que només hi ha una visió o una manera de veure les coses i sovint ens equivoquem. Quan parlo amb amics o amb familiars o amb coneguts ens expliquem les nostres batalletes que versen sobretot en els temes de la quotidianitat: salut, feina i aquelles coses que ens amaneixen la vida, anècdotes i històries. Amb els que tenen fills també parlem dels nens, però mai parlem de com es senten els nens o no va més enllà del típic “estan agobiats” o “els hi fa mal la gola” o coses d’aquest estil. No conec a cap nen que hagi perdut un avi ni cap familiar però n’hi han d’aquests casos perquè aquesta pandèmia ha estat molt dura amb la gent més gran i avui em preguntava que deu pensar un nen o una nena quan se li mor un avi, quines preguntes es fa. Us confesso que a mi la mort em fa molta por, valoro molt la vida i