L’igualtat d’oportunitats a l’escola

Dia 14 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma 

Dia 19 de confinament personal

29 de març de 2020

Hi ha un debat soterrat aquests dies, que aflorarà tard o d’hora. És la situació de l’escola. Als que són pares i tenen la canalla a casa, estan valorant i molt l’extraordinària tasca que fan tots els professionals de l’educació cuidant i educant als nostres fills. En aquesta situació d’alarma, la cura dels fills s’ha convertit en una de les tasques a les que destinen més temps els pares i mares que són a casa vetllant per la seva salut i per continuar la seva educació. A casa és on es rep la més important de les educacions i per això, aquests dies està sent un intensiu en aquest sentit.

A hores d’ara, és ja una evidència que aquest curs escolar no està sent normal i no ho serà. Hi ha un debat suscitat a l’ombra de les diferències entre l’educació pública i privada que acabarà per esclatar per una qüestió de desigualtat. Veurem com afecta al proper curs i quines mesures s’han de prendre per garantir que tothom pot recuperar la matèria que aquest any no s’ha donat, sense que els recursos dels quals disposi la seva familia siguin el que marqui si en té dret o no, ja que això seria tremendament injust.  

L’escola pública, a Catalunya, ha optat de forma molt intel·ligent per evitar la “telescola” amb l’argument molt potent que s’ha de garantir la igualtat d’oportunitats en totes les llars. Perquè si, malgrat que un gran nombre d’alumnes tenen tots els mitjans a casa. No són tots, i l’educació pública ha de garantir que tothom té accés a la matèria educativa en condicions d’igualtat d’oportunitats perquè del contrari estaria fomentant la divisió dels alumnes segons el seu nivell de renda i segons quelcom que no els hi correspon que és la responsabilitat dels seus pares i els recursos dels quals disposen. Els nens han de tenir garantit el dret a adquirir els coneixements independentment de quins recursos disposi la seva família.

El debat es suscita perquè l’educació privada o fins i tot part de l’educació concertada, que és aquella que està finançada en una part per les famílies però en la seva major mesura per les institucions públiques estan saltant-se les recomanacions fetes i mantenen els seus programes formatius generant o donant peu a que es generin diferències en l’adquisició dels coneixements per part dels seus alumnes depenent de quins siguin els recursos dels quals disposen a casa per a poder realitzar les seves tasques. De fet, no només és una qüestió de recursos únicament, sinó també de la responsabilitat que els pares tenen envers els seus fills respecte l’educació. 

A ciutats com Sant Adrià de Besòs, on conviuen realitats molt diferents, i on les dades educatives referents als diferents graus educatius de la ciutadania representen grans quantitats de persones no titulades o amb titulacions de l’educació obligatòria i amb un grau d’universitaris dels més baixos de tota la comarca del Barcelonès, és més important que enlloc garantir que la igualtat d’oportunitats arriba a tots els alumnes sense distinció.