Estimem i cuidem la nostra gent gran

Dia 17 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma 

Dia 22 de confinament personal

1 d’abril de 2020

Una de les dades del dia és que a les residències de Catalunya han mort 362 pesones, si les posem en comparació només representa el 0,6% de la població de gent gran a residències, però la dada alerta i preocupa, és impossible que no ho faci. Molt més proper a casa, a Sant Adrià de Besòs, ahir es va fer públic que la Generalitat de Catalunya, després de la crida d'alarma que va emetre l'ajuntament, ha intervingut una residència de titularitat privada amb certes places concertades. És dramàtic que els que es lucren d'un negoci, de forma totalment lícita, quan venen mal dades abandonin les seves responsabilitats i les carreguin a les esquenes de tots els contribuents i de la gestió pública. És una gran injustícia, que quan acabi tot, s'haurà de resoldre. 

Estem molt preocupats per la nostra gent gran, són un dels sectors de la població que es veuran més afectats per la crisi sanitària del coronavirus que estem patint. No només per la qüestió merament sanitària, que també, sinó per les seqüeles que pot deixar en l’àmbit psicològic i en el desenvolupament de les seves vides. 

Aquesta etapa final de la vida és on s’acusen diferents problemes, un d’ells és la solitud. Un dels grans mals de la gent gran, sentir-se soles o poc útils és quelcom que ja els afecta de forma habitual durant aquest període de la vida. Més ara, en aquesta situació d’alarma, que molts estan passant sols o que estan veient com part de les seves amistats o dels seus contactes estan contagiats pel virus, greus i fins i tot alguns, han perdut la vida. Això farà que surtin del confinament amb unes necessitats d’atenció més grans i les haurem de compensar,  dedicant tot aquest temps que no hem pogut dedicar ara, tot el que sigui necessari per a ells i elles.

Però no vull parlar només de la situació actual, els nostres avis i àvies són una d’aquelles bases sòlides de la societat i que en els darrers anys, sobretot agreujat des de la crisi del 2008, han pres molt protagonisme. Només cal visitar una escola abans d’entrar al matí o just al sortir a la tarda, per veure la munió d’avis que fan la funció de cuidadors per ajudar als seus fills que han de treballar i que no s’ho poden combinar. Tornant a fer més de pares que el paper d'avis. Són molt diferents els àmbits on la gent gran intervé de forma directa agafant un paper molt actiu. I no ens oblidem, que tenen una importància cabdal en l’àmbit econòmic sobretot en els entorns més vulnerables on representen un paper de recolzament més que necessari. Suplint moltes vegades el suport que hauria de fer l’administració. Seria matèria d’un altre debat si els corresponen assumir totes aquestes tasques però per poder parlar d’això, hauriem de parlar del sistema i de l’organització social i això dona per un altre article sencer.

En definitiva, hem de cuidar la nostra gent gran, els hem d’estimar sempre i la millor forma d’estimar-los és cuidar-los. Cuidar-los especialment quan sortim del confinament i els puguem abraçar i dedicar-lis el nostre temps per enfortir-los psicològicament. Però no només. Aprofitar aquest període que ens ha fet reflexionar sobre tantes i tantes coses per millorar el tracte a la nostra tercera edat, per estar més atents a les seves necessitats, per intentar satisfer-les en la mesura del possible. Deixar de banda el dia a dia, i valorar molt més la importància de cuidar i estimar els nostres iaios i iaies perquè s'ho mereixen tot.