Reflexions des del confinament a Sant Adrià de Besòs

Dia 46 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma  Dia 51 de confinament personal 30 d’abril de 2020 El confinament oficial dura ja més de quaranta sis dies, són molts dies. Qui més qui menys està percebent sentiments o emocions que abans d’aquesta quarentena obligada no ens havíem parat a pensar que podriem sentir o no almenys, en unes condicions de rutina. Personalment, fa com una setmana que no aconsegueixo conciliar la son amb facilitat, després dormo profundament però em costa la conciliació i és quelcom totalment nou en mi. Mai abans ho havia experimentat. Sóc dels que s’ha adormit assegut al costat d’un altaveu. També he sentit angoixa en alguns moments o m’ha augmentat la irritabilitat i és més fàcil que algunes coses no em sentin bé, o que me les prengui massa personalment i m’afectin. Són molts dies i aquesta limitació fa que valori molt més la meva llibertat de moviments, i també tot el que m’envolta. Fins i tot, valoro molt més les mev

Dia 45 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma  Dia 50 de confinament personal 29 d’abril de 2020 El tema de conversa que ha monopolitzat avui el meu confinament és precisament el desconfinament. O potser més ben dit, la confusió que s’ha generat entorn a quin és el pla de desescalada. Si ha deixat alguna cosa clara, és que no hi ha res clar i que fins que no veiem el negre sobre blanc al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), més val no fer-hi gaires plans. Segons el govern de l’estat, la desescalada serà: gradual, asimètrica i coordinada. Doncs bé, excepte la gradualitat que és indiscutible, no penso pas que la seva proposta sigui ni prou asimètrica ni prou coordinada. Ho dic perquè ni em sembla lògic que el territori agafat com a unitat mínima per preveure la desescalada sigui la província, i de retruc, no em sembla tampoc que sigui coordinada, perquè ja han sortit diferents comunitats autònomes a mostrar el seu desacord. Pel que fa a la gradualitat

Dia 44 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma  Dia 49 de confinament personal 28 d’abril de 2020 Una de les claus en la gestió d’aquesta pandèmia ha estat el material sanitari. Avui hem conegut que el govern de l’estat espanyol, en boca del seu ministre de Sanitat, va enganyar a la població dient que Espanya es trobava en el 8è lloc en quant a tests realitzats (PCR) d’un rànquing que elabora l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE). Avui ha sortit un desmentit per part de l’anomenada organització perquè les dades que va enviar l’estat espanyol incloïen els test que detecten anticossos, així la seva posició en aquest rànquing passa a ser la dissetena d’un total de trenta-dos estats que són analitzats. Molt lluny d’estar entre els deu primers, just a la meitat de la taula. En tot cas, aquesta notícia és el motiu que m’ha empès a parlar del material sanitari i dels diners que costen. Perquè això està representant una gran inve

Dia 43 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma  Dia 48 de confinament personal 27 d’abril de 2020 S’apropa el moment del desconfinament, i avui unes declaracions del ministre de Sanitat han fixat com a element territorial per planejar la desescalada, com la provincia. És a dir, una aposta clara pel centralisme que ha caracteritzat tota la crisi sanitària i humanitària de la COVID-19. Des del principi l’estat espanyol ha utilitzat l’Estat d’Alarma com a pretext per recentralitzar tota la gestió, però era aquesta una bona decisió? Per a la ciutadania i des de l’òptica sanitària està clar que no. La meva opinió és això una opinió però no és banal, sinó que està sostinguda per un argumentari que vull compartir. En primer lloc, la recentralització de les competències és una mala idea perquè fa molt anys que precisament es va optar per un model d’estat basat en la confiança en les comunitats autònomes com a organismes descentralitzats de poder i on es van

Dia 42 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma  Dia 47 de confinament personal 26 d’abril de 2020 Aquesta setmana hem tingut diverses polèmiques referides a si en una Catalunya independent haguéssim fet front de millor forma a la pandèmia del coronavirus o no. Les declaracions d’alguns polítics jugant amb els morts, a mi m’han semblat fora de lloc i un tant irresponsables.  No sé, ni podem saber amb certesa si Catalunya fos un estat independent haguéssim gestionat millor la crisi sanitària, o si haurien més o menys infectats o si hi haurien més o menys víctimes mortals. El que si que sabem és que amb un Estat propi no tindriem excuses, seriem responsables en la totalitat de tot el que passa o el que no passa.  Pot semblar una obvietat però si sóc independentista és bàsicament per això, per ser-ne responsable de les decisions, no perquè consideri que “som” millors sinó perquè penso que podem aspirar a prendre decisions des d’un altre perspectiva q

Dia 41 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma  Dia 46 de confinament personal 25 d’abril de 2020 Portem tot el dia d’avui i part del d’ahir parlant sobre l’estat de salut del líder nord-coreà Kim Jong-un, i certament això no ens afecta gaire al nostre dia a dia però fruit del règim extremadament tancat a Corea del Nord deixa via lliure a les elucubracions i també a les fake news: imatges falses del personatge en qüestió han copat les xarxes. Això m’ha fet reflexionar, que malgrat que fa temps que se’n parla, en aquesta pandèmia les fake news han estat més protagonises que mai. La primera de les reflexions és el perquè algú voldria enviar notícies falses, i em vull estalviar les obvietats, al final tothom té interessos i vol enviar un missatge o vol establir un relat. En faré un petit recull de fake news però abans, hi ha una màxima i és que una notícia falsa és un intent desesperat per intentar canviar tendències o per consolidar moviments ideològics,

Dia 40 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma  Dia 45 de confinament personal 24 d’abril de 2020 És una pregunta que tothom que ha passat la COVID-19 s’ha fet. I que també se’n fan les persones que no s’han contagiat i poden tenir por de passar-la. També aquesta pregunta és clau pel futur econòmic i social del nostre país i m’atreveixo a dir del món. Sabem que la vacuna no estarà llesta almenys fins aquí un interval d’entre dotze i divuit mesos. Massa temps sense un rebrot d’una malaltia que probablement ha vingut per quedar-se entre nosaltres. Algunes farmacèutiques com la catalana Grifols ha anunciat que a l’estiu disposarà d’un medicament efectiu per tractar la malaltia, però de moment, només és un anunci encara per confirmar. També s’estan fent diferents estudis amb fàrmacs que ja hi són al mercat per saber-ne si algun en pot ser eficaç, en vaig parlar en un altre article.    Els mitjans ens alerten constantment d’un possible rebrot si s’acc

Dia 39 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma  Dia 44 de confinament personal Diada de Sant Jordi, 23 d’abril de 2020 El Govern de l’estat espanyol va decidir fa dos dies la rebaixa de l’IVA digital per a premsa i llibres digitals. Una gran notícia en aquests moments on la cultura passen moments molt complicats fruit de la crisi sanitària que el coronavirus ha deixat a casa nostre. I és que ens cal donar un impuls a la Cultura i creure-hi, per mi és un sector que ens nodreix com a humans, i hem de revertir aquesta tendència negativa, aquesta visió que invertir és cultura no és important o que no mereix l’atenció prioritària dels governs.  La rebaixa de l’IVA en aquest sector, és una bona notícia perquè ara més que mai ens adonem de la necessitat de la cultura: dels llibres, de la pintura, del cinema, del teatre, de l’escultura, dels museus i de totes les persones que s’hi dediquen a que gaudim d’aquesta cultura.  Penso que estem parlant molt de la

Dia 38 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma  Dia 43 de confinament personal 22 d’abril de 2020 Faltaven pocs minuts per començar aquest 22 d’abril, la revetlla de Sant Jordi, quan va saltar la notícia. L’Alcalde de Badalona havia estat detingut a Barcelona, en estat d’embriaguesa, per saltar-se el confinament i amb una actitud negativa cap a l’autoritat. No penso entrar en el debat ni en judicis de valor que ni em corresponen ni puc fer perquè ni vaig estar present ni em pertoca. Per norma general, li desitjo el millor a totes les persones, i només desitjo que personalment li vagi molt bé i es recuperi aviat.. Tampoc no penso justificar la seva actitud que és intolerable per a qualsevol que es vulgui dedicar al servei públic.  Dit això, em ve de gust aprofitar aquesta noticia i aquest fet per parlar de la intimitat de la política o de tot allò que no parlem quan ens referim a polítics i polítiques i les seves vides. En un moment, on és molt fà

Dia 37 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma  Dia 42 de confinament personal 21 d’abril de 2020 Avui m’ha costat molt decidir sobre que escrivia, tenia diversos temes en ment, alguns més fàcils sobre els que escriure perquè els tracto més sovint i tinc molta més informació i altres on calia més feina prèvia de documentació i també d’empatia i d’escoltar persones que pateixien. I he optat per aquest últim. Malgrat que m’ha costat molt i potser no està entre les prioritats de molta gent si que està entre les meves. Penso que un dels grans oblidats d’aquesta crisi són les families i la ciutadania més vulnerable, que com sempre, reben més ràpid i més fort la desigualtat contra qualsevol adversitat que es presenti.  En aquest cas, em refereixo a la nova ciutadania, que havent immigrat dels seus països d’origen, no disposen de papers o del reconeixement total del seus drets de ciutadania. Ja m’hi vaig referir a ells, en l’article sobre com ha gestiona

Dia 36 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma  Dia 41 de confinament personal 20 d’abril de 2020 Ara ja fa més d’un any que no treballo directament al sector farmacèutic i estic dedicat al cent per cent, al servei públic. No em puc tenir però, de fer un al·legat en positiu de la que és la meva formació principal i la meva professió, on segurament tornaré un cop s’acabi el meu temps de servei públic. Una de les notícies del dia han estat l’entrega de les mascaretes gratuïtes. No puc més que sentir-me trist al veure que la notícia no ha estat el gran esforç que han fet les farmàcies, fins i tot contractant personal extra, no només avui sinó també durant tota la emergència sanitària sinó que la gran notícia és que s’ha bloquejat el sistema informàtic. En resum, la gent no ha saturat les farmàcies ni els farmacèutics han fet res malament, potser l’única cosa millorable però no imputable als farmacèutics és que el sistema informàtic hauria d’haver previs