La confusió com a resposta del desconfinament

Dia 45 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma 

Dia 50 de confinament personal

29 d’abril de 2020

El tema de conversa que ha monopolitzat avui el meu confinament és precisament el desconfinament. O potser més ben dit, la confusió que s’ha generat entorn a quin és el pla de desescalada. Si ha deixat alguna cosa clara, és que no hi ha res clar i que fins que no veiem el negre sobre blanc al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), més val no fer-hi gaires plans.

Segons el govern de l’estat, la desescalada serà: gradual, asimètrica i coordinada. Doncs bé, excepte la gradualitat que és indiscutible, no penso pas que la seva proposta sigui ni prou asimètrica ni prou coordinada. Ho dic perquè ni em sembla lògic que el territori agafat com a unitat mínima per preveure la desescalada sigui la província, i de retruc, no em sembla tampoc que sigui coordinada, perquè ja han sortit diferents comunitats autònomes a mostrar el seu desacord.

Pel que fa a la gradualitat, la proposta per fases és massa complexa i va quedar patent a la roda de premsa que va fer ahir el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que no té gaire clar com s’aplicarà. S’ha fet viral un vídeo on diu de forma literal que podrem anar abans a fer un vermut que a veure la nostra pròpia familia. No em genera cap seguretat.

No es pot fer una explicació a la ciutadania d’un tema tan sensible i que afecta a la nostra rutina diària i a la fi de la limitació parcial dels nostres drets i que la sensació sigui que has entès menys coses que abans d’haver començat la roda de premsa. També penso que cal clarificar si finalment es podran aplicar franges horàries, per als infants, per a la gent gran i també per als esportistes i resta de la ciutadania. Penso que aquesta reclamació, que no és nova, i que la Conselleria de Salut i també el govern de la Generalitat ha demanat amb asiduïtat ha de ser atesa perquè és la millor forma d’evitar les aglomeracions que ens van espantar el passat diumenge. 

Penso a més, que la província no pot ser un delimitador territorial. Posem el cas de Cubelles. Cubelles i Cunit, són pobles contigus però pertanyen a dues províncies diferents i per tant, algú de Cubelles que tingués els pares a Cunit no els podria anar a visitar en canvi podria anar a fer un vermut a Vic. I podriem afegir, que a banda d’aquest desori, no és una divisió que sigui útil ni epidemiològicament ni territorial. En aquest sentit, la proposta de Salut de fer-ho en base a les zones sanitàries, té molt més sentit, i respon a una realitat molt més propera. 

Ho he dit en alguna altre ocasió, necessitem que els polítics que prenen decisions no ho facin de forma arbitrària ni atenent-se a qüestions polítiques. En aquest moment, la prioritat absoluta hauria de ser la lluita sanitària contra el virus, i hauria de passar per sobre de les necessitats de crear relat polític. Penso doncs, que el govern català està donant una lliçó prou important al govern espanyol, aportant mesures des d’una òptica sanitària molt més realista que no pas la que es veu des del centre de la meseta.

Background photo created by katemangostar - www.freepik.com