Reflexions des del confinament a Sant Adrià de Besòs

Dia 16 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma  Dia 21 de confinament personal 31 de març de 2020 Aquest confinament ens està deixant imatges molt diverses, algunes molt agradables, basades en la solidaritat i que fan tenir molta confiança en el futur de la raça humana. També altres situacions menys agradables i que ens mostren la cara més lletja d’aquells que o abusen del seu poder o bé s’aprofiten de la situació per fer negoci de forma deslleial. Vull començar per aquestes últimes, perquè n’hi han de molt diverses. Sota el meu criteri, cal denunciar-les i exposar-les perquè en coneixem la seva existència i sobretot perquè en reflexionem de quina societat estem construint i si encara som a temps de modular alguns comportaments en els quals, segur que tots hi podem caure de quatre grapes.  La primera de les denúncies és la que considero més greu. Perquè és l’institucionalitzada. És la que actua sota l’ombra de la protecció que els hi dona pertà

Dia 15 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma  Dia 20 de confinament personal 30 de març de 2020 Fa gairebé tres setmanes que em vaig confinar preventivament per evitar contagiar i evitar contagiar-me. A hores d’ara ja tothom sap què hi ha un virus pul·lulant per les nostres viles i ciutats, un virus tipus coronavirus, que els viròlegs han convingut a anomenar: SARS-CoV-2. I que produeix la malaltia que els epidemiòlegs han anomenat: COVID-19. Ara que ja ens sabem el nom del virus i de la malaltia que produeix, tots estem pensant en el mateix. Com ens ensortim. Mai abans, en l’època democràtica, s’havia fet un confinament ni declarat l’estat d’alarma per una situació com la que estem vivint avui, i per tant som nous en la matèria. Tothom parla de la investigació de la vacuna com la gran solució i per mi hi ha un altre solució que al curt plaç podria canviar la tendència i el rumb de la pandèmia: el tractament farmacològic. I no té res a veure amb qu

Dia 14 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma  Dia 19 de confinament personal 29 de març de 2020 Hi ha un debat soterrat aquests dies, que aflorarà tard o d’hora. És la situació de l’escola. Als que són pares i tenen la canalla a casa, estan valorant i molt l’extraordinària tasca que fan tots els professionals de l’educació cuidant i educant als nostres fills. En aquesta situació d’alarma, la cura dels fills s’ha convertit en una de les tasques a les que destinen més temps els pares i mares que són a casa vetllant per la seva salut i per continuar la seva educació. A casa és on es rep la més important de les educacions i per això, aquests dies està sent un intensiu en aquest sentit. A hores d’ara, és ja una evidència que aquest curs escolar no està sent normal i no ho serà. Hi ha un debat suscitat a l’ombra de les diferències entre l’educació pública i privada que acabarà per esclatar per una qüestió de desigualtat. Veurem com afecta al proper curs i

Dia 13 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma  Dia 18 de confinament personal 28 de març de 2020 Fa dies que el tema de conversa i una demanda gairebé majoritària entre molts polítics de molts colors a Catalunya i també de molts experts sanitaris és el confinament total. La necessitat d’endurir el confinament per tothom, deixant només fora als serveis essencials. Caldria filar molt prim amb què anomenem serveis essencials, per no caure en el parany que practicant un confinament total ens quedem com estem i la mesura es demostri inútil.  Avui Pedro Sánchez, ha anunciat a bombo i plateret, que aquesta mesura que estava endemoniada fa només una setmana,s’havia negat a practicar-la en més d’una i dues ocasions, ara és la solució màgica. Benvinguda mesura. Veurem com es desenvolupa perquè encara no sabem els detalls. Només l’anunci.  I perquè hem de restringir encara a més persones la mobilitat? Perquè la malaltia avança i les dades no milloren, o

Dia 12 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma  Dia 17 de confinament personal 27 de març de 2020 Si hi ha una cosa que em preocupa o que em fa girar el cap en aquests dies, és la situació econòmica resultant d’aquest període d’inactivitat o confinament que estem vivint.  Ahir al vespre es celebrava una cimera dels líders i caps dels governs de la Unió Europea, i certament havia diposat una part de la meva esperança en la possibilitat que s’aprovessin mesures econòmiques i socials per mitigar els efectes d’aquesta crisi sanitària.  La meva esperança es fonamentava en la existència d’un fons de contingència de quatre cents mil milions d’euros. Són masses diners, i massa la contigència davant la que ens trobem, com per no fer res, pensava jo. El resultat, no sorprèn a ningú. Després de sis llargues hores de cimera, no van arribar a cap acord. Uns diuen que es planten, els altres que necessiten temps i altres que no tenen clares les propostes que es

Dia 11 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma  Dia 16 de confinament personal 26 de març de 2020 La primera reflexió que vull fer és molt clara. És la que titula aquest article, no ens cal l’exèrcit! No vull caure en l’error de pensar que l’exèrcit és unitari, i que és una institució unívoca, darrere hi ha persones tan diferents com en qualsevol altre sector, amb la seva ideologia i formes de fer. Ara bé, la institució transmet una imatge i uns valors que a mi, personalment, m’incomoden. La història de l’ens tampoc ajuda gaire. M’incomoda que alguns municipis demanin ajut a l’Exèrcit perquè és un fracàs col·lectiu. Si realment demanes ajut a l’UME és perquè no tens els professionals sanitaris, de neteja i això seria un fracàs col·lectiu dels governants. De tots, i tots els àmbits. Però penso que no és el cas. Tot això forma part d’un intent de vendre un relat. La recentralització, els militars als carrers i a les rodes de premsa. No és casual. Forma p