No esperem res de la Unió Europea



Dia 12 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma 
Dia 17 de confinament personal
27 de març de 2020

Si hi ha una cosa que em preocupa o que em fa girar el cap en aquests dies, és la situació econòmica resultant d’aquest període d’inactivitat o confinament que estem vivint. 

Ahir al vespre es celebrava una cimera dels líders i caps dels governs de la Unió Europea, i certament havia diposat una part de la meva esperança en la possibilitat que s’aprovessin mesures econòmiques i socials per mitigar els efectes d’aquesta crisi sanitària. 

La meva esperança es fonamentava en la existència d’un fons de contingència de quatre cents mil milions d’euros. Són masses diners, i massa la contigència davant la que ens trobem, com per no fer res, pensava jo. El resultat, no sorprèn a ningú. Després de sis llargues hores de cimera, no van arribar a cap acord. Uns diuen que es planten, els altres que necessiten temps i altres que no tenen clares les propostes que es fan. Retrets clàssics. Ara bé, l’escenari davant el qual estem, no s’hi val a badar. Perquè cada mesura que no es pren, és algú que patirà les conseqüències. Ara es donen quinze dies, per prendre una decisió. Com si poguéssim esperar. 

No tinc la clau per saber qui té la raó. Si els països nòrdics insistint en no acceptar les propostes dels països del Sud. O els països del sud no acceptant que el nord no sempre els rescatarà. Sigui com sigui, estem massa acostumats a que totes les crisis les paguen les classes treballadores: assalariats i autònoms. I en aquest cas, molt especialment, en un país com el nostre, Catalunya, on la gran majoria del teixit productiu són petites i mitjanes empreses que tenen com a principal força de treball: autònoms i assalariats. 

La conclusió és que no podem esperar res d’aquesta Unió Europea, les diferències entre el nord i el sud potser són massa grans, potser calia una Europa a dues velocitats.No ho sé. No sóc jo qui ha de donar les respostes però si que opino que aquesta no és l’Europa que vull, ni la que espero, ni la que penso que la ciutadania mereix. Si jo estava convençut que farien alguna cosa i he quedat decebut, quants més, sentiran aquesta desagradable sensació. 


Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Mantenir-nos en fase 0

Imagen
Dia 59 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma  Dia 64 de confinament personal Dia 10 de la fase 0 13 de maig de 2020 Avui el govern de la Generalitat ha passat al govern de l’estat quines són les regions sanitàries que han de passar, segons les dades estadístiques i amb criteri científic, a la fase ú. La regió de Girona, Lleida i Catalunya Central si que podran passar i es sumaran a les tres que ja ho estaven: Alt Pirineu i Aran,Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona. En canvi, les regions metropolitanes nord i sud i la ciutat de Barcelona continuaran en fase zero. Puc assegurar, que la notícia m’ha caigut com un gerro fred. Després de seixanta-quatre dies, la veritat és que el que més em venia de gust és tenir la bona notícia d’avançar cap a una nova fase de més confinament. Per mi evidentment, però també pel que significaria respecte a les dades, voldria dir que estem millor del que estem. Després d’aquest prim er impacte, que segurament, comparteixo amb molts altre
Leer más

El centralisme com a resposta

Imagen
Dia 43 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma  Dia 48 de confinament personal 27 d’abril de 2020 S’apropa el moment del desconfinament, i avui unes declaracions del ministre de Sanitat han fixat com a element territorial per planejar la desescalada, com la provincia. És a dir, una aposta clara pel centralisme que ha caracteritzat tota la crisi sanitària i humanitària de la COVID-19. Des del principi l’estat espanyol ha utilitzat l’Estat d’Alarma com a pretext per recentralitzar tota la gestió, però era aquesta una bona decisió? Per a la ciutadania i des de l’òptica sanitària està clar que no. La meva opinió és això una opinió però no és banal, sinó que està sostinguda per un argumentari que vull compartir. En primer lloc, la recentralització de les competències és una mala idea perquè fa molt anys que precisament es va optar per un model d’estat basat en la confiança en les comunitats autònomes com a organismes descentralitzats de poder i on es van
Leer más

Tornar a l’escola

Imagen
Dia 68 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma  Dia 73 de confinament personal Dia 5 de la fase 0,5 22 de maig de 2020 Aquesta setmana bona part de l’actualitat ha vingut marcada per l’anunci de la tornada a l’escola a partir de la fase dos de la desescalada prevista pel govern de l’estat espanyol. Ha sigut actualitat malaudarament perquè ha sigut polèmic, amb la petició de dimissions inclòs. D’una banda, els docents posen el crit en el cel per la rapidesa i perquè ja preveien un estiu de preparació de la tornada al setembre. De l’altre, a mesura que avança el desconfinament, també més pares es veuen obligats a tornar al seu lloc de treball i no saben on deixar els seus fills. Vagi per endavant que el meu concepte d’educació no passa precisament per utilitzar les escoles com un lloc per on deixar als nens i nenes, no és un lloc perquè els pares puguin fer conciliació. La realitat però és que se li ha de donar alguna resposta a aquestes famílies angoixades perquè ni el
Leer más