Solidaritat i misèries: les dues cares del confinament

Dia 16 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma 

Dia 21 de confinament personal

31 de març de 2020

Aquest confinament ens està deixant imatges molt diverses, algunes molt agradables, basades en la solidaritat i que fan tenir molta confiança en el futur de la raça humana. També altres situacions menys agradables i que ens mostren la cara més lletja d’aquells que o abusen del seu poder o bé s’aprofiten de la situació per fer negoci de forma deslleial.

Vull començar per aquestes últimes, perquè n’hi han de molt diverses. Sota el meu criteri, cal denunciar-les i exposar-les perquè en coneixem la seva existència i sobretot perquè en reflexionem de quina societat estem construint i si encara som a temps de modular alguns comportaments en els quals, segur que tots hi podem caure de quatre grapes. 

La primera de les denúncies és la que considero més greu. Perquè és l’institucionalitzada. És la que actua sota l’ombra de la protecció que els hi dona pertànyer als cossos de seguretat o a les forces armades o a qualsevol estament públic. Aquests dies estem veient, amparats en el decret d’estat d’alarma: abusos policials documentats amb videos, una militarització creixent, amb militars a les rodes de premsa, amb presència no demanada de l’UME en alguns espais i el procés de portar militars al carrer per fer rondes de vigilància al nostre entorn. Associat a això també les persones que de forma arbitrària, sense conèixer totes les dades d’algú que està al carrer fan un paper delator o que aplaudeixen accions contundents dels cossos de seguretat.

Però no són les úniques, són diversos els negocis que estan intentant aprofitar la situació excepcional per bé guanyar més diners o bé simplement generar una esquerda dins la societat entre els que disposen de recursos i els que no disposen. En aquest cas, podem parlar de les funeràries que han pujat els preus aprofitant l’allau de morts que ens està deixant el COVID-19. També parlariem dels laboratoris que estan utilitzant el mètode PCR, el més fiable pel diagnòstic del coronavirus, que enlloc d’entregar a les autoritats sanitàries aquests tests, estan fent promoció i venent-los a 150€ produïnt així una diferència de diagnòstic entre els que ho poden pagar i els que no. O algunes farmàcies que han aprofitat l’escassetat d’alguns productes com mascaretes, l’alcohol o els gels hidroalcohòlics antisèptics per augmentar el preu i el seu benefici. Evidentment, ni totes les farmàcies, ni tots els laboratoris, ni totes les funeràries ho han fet; no voldria generalitzar. 

I per últim, i no per això menys important, les increïbles campanyes de màrqueting de grans empreses que no compleixen amb les seves obligacions fiscals i que utilitzen aquesta difícil situació per netejar la seva imatge, fent compres de material o donacions milionàries. 

El contrapunt a aquesta cara lletja de la crisi sanitària és l’allau de solidaritat que ha despertat. El moviment “makers” que estan fent mascaretes, o respiradors o el que calgui. Les xarxes de solidaritat que de forma espontània han fet que comunitats de veïns o persones voluntàries s’hagin autoorganitzat per ajudar a la gent gran o a les persones més vulnerables. Els aplaudiments de les vuit, on una gran quantitat de la ciutadania reconeix la feina als serveis públics, especialment als treballadors del sector salut. Persones que fan servir les seves qualitats o les seves capacitats per amenitzar el confinament o bé per aportar aquest punt d’alegria i humor que tots necessitem. Iniciatives per recaptar fons per a la investigació, com el #JoEmCorono, per a la investigació del Bonaventura Clotet. 

En definitiva, aquesta situació extrema i atípica ens porta a treure el millor de nosaltres però també el pitjor. Així que pensem plegats en com minimitzar les actituds negatives i intentem maximitzar el millor de cadascú i posem-ho al servei de la societat.