Mantenir-nos en fase 0

Dia 59 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma 

Dia 64 de confinament personal

Dia 10 de la fase 0

13 de maig de 2020

Avui el govern de la Generalitat ha passat al govern de l’estat quines són les regions sanitàries que han de passar, segons les dades estadístiques i amb criteri científic, a la fase ú. La regió de Girona, Lleida i Catalunya Central si que podran passar i es sumaran a les tres que ja ho estaven: Alt Pirineu i Aran,Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona.

En canvi, les regions metropolitanes nord i sud i la ciutat de Barcelona continuaran en fase zero. Puc assegurar, que la notícia m’ha caigut com un gerro fred. Després de seixanta-quatre dies, la veritat és que el que més em venia de gust és tenir la bona notícia d’avançar cap a una nova fase de més confinament. Per mi evidentment, però també pel que significaria respecte a les dades, voldria dir que estem millor del que estem.

Després d’aquest primer impacte, que segurament, comparteixo amb molts altres veïns i conciutadans m’ha fet reflexionar sobre el perquè i què podem fer com a ciutadania per intentar accelerar aquesta tornada a la que han vingut a anomenar nova normalitat. Només tinc una resposta: complir amb el confinament i les normes de forma estricta.

De què serviria l’esforç de milions de persones si ara tots ho deixem anar per la borda per les ganes de sortir o de tornar a les nostres vides? No dic que tinguem una papereta fàcil però també vaig escriure sobre l’aprenentatge que hem fet del valor de la paciència. I hem de perservar en ser pacients. Hem de perserverar en extremar el compliment de les normes. Hem d’exigir-nos a nosaltres mateixos, donar el millor de cadascú, posar tota la nostra positivitat al servei d’aquest esforç col·lectiu. Perquè? Perquè és l’única eina que tenim per ensortir-nos. I volem ensortir-nos, i personalment, vull que se’n surti molta gent i amb especial intensitat els que ho tenen més complicat per enfrontar-se al virus: gent gran, persones de risc. Perquè el més elemental de tots els drets, per a mi almenys, és el dret a la vida. Sense preservar la vida, no hi ha res més a preservar.

Hauria de ser una lliçó. I si, comprenc i fins i tot comparteixo, el cansament, les ganes de sortir a fer un cafè o sobretot sobretot, les ganes de veure el meu pare o la meva germana, sense pantalles, poder fer un sopar o un dinar o celebrar un aniversari. En aquests moments, fins i tot, tots acceptem fer tot això sense una abraçada o sense un petó però ni això podem. Més de dos mesos pesen però la seguretat del meu pare o dels veïns i veïnes en risc han de primar.

Per això, quan avui he sentit la notícia de les recomanacions de Brusel·les respecte que els avions poden continuar anant plens, cau l’ànima a terra. I sé que la situació de l’estat espanyol i de Catalunya, no és la mateixa que la de la resta de països europeus, també n’he parlat amb freqüència en aquest blog. Però l’economia o la pressió dels lobbies aeris no poden primar per davant de la salut ni de la seguretat. L’esforç individual i col·lectiu ha de servir i l’hem de preservar, malbaratar-lo per intentar accelerar l’economia o un sector concret seria un fracàs social que no ens podem permetre.

Així que seguirem una setmana més en fase zero. Però amb la vista posada en que portem seixanta-quatre dies fent un gran esforç i que set dies, ja no són res comparats amb l’èxit que significa guanyar aquesta batalla contra el SARS-COV-2. I no en dubteu, que la guanyarem.Background photo created by jcomp - www.freepik.com