El centralisme com a resposta

Dia 43 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma 

Dia 48 de confinament personal

27 d’abril de 2020

S’apropa el moment del desconfinament, i avui unes declaracions del ministre de Sanitat han fixat com a element territorial per planejar la desescalada, com la provincia. És a dir, una aposta clara pel centralisme que ha caracteritzat tota la crisi sanitària i humanitària de la COVID-19.

Des del principi l’estat espanyol ha utilitzat l’Estat d’Alarma com a pretext per recentralitzar tota la gestió, però era aquesta una bona decisió? Per a la ciutadania i des de l’òptica sanitària està clar que no. La meva opinió és això una opinió però no és banal, sinó que està sostinguda per un argumentari que vull compartir.

En primer lloc, la recentralització de les competències és una mala idea perquè fa molt anys que precisament es va optar per un model d’estat basat en la confiança en les comunitats autònomes com a organismes descentralitzats de poder i on es van transferir les competències. Per tant, és absurd que enmig d’una crisi sanitària fem un pas enrere, i les competències tornin als que no les han exercit en tot aquest temps. És una constatació que, per exemple, la compra de material sanitari de forma centralitzada ha estat un dels fracasos sonats d’aquesta crisi. No parlem del comandament únic policial, on per exemple a Catalunya no ha tingut cap efecte. Ni cap de les altres competències transferides. De fet, el resultat final és la incapacitat manifesta dels ministeris de poder garantir amb èxit les execucions de les decisions preses. Un desastre, vaja.

Som en una voràgine però en política, i això és política, no es pot perdre el context. I el context, és també saber detectar d’on venim i quin és el relat que justifica aquesta legislatura. Segurament, tinc un biaix i és la perspectiva catalana, però sens dubte un dels relats que han facilitat que Pedro Sánchez sigui a la Moncloa és la necessitat de crear un clima de confiança i un escenari de negociació per tal de solucionar el conflicte català. És un error garrafal, des del punt de vista de la gestió de la crisi territorial, sotmetre a una recentralització precisament perquè es perd aquest clima necessari de confiança que ha de mantenir el govern progressista, és una autocondemna si aquest és el model que volen imposar. 

I ara, la cirereta del pastís el desconfinament “provincial”. Cal que el govern de l’estat admeti que el seu intent de centralització ha estat un fracàs i no és una bona eina per fer front al desconfinament. La millor manera de fer veure que tornem a una normalitat, encara que sigui nova, és fer-ho en base als valors que dius defensar. Si realment el govern de l’estat defensa el model territorial de l’estat de les autonomies, ha de fer cas al seu nom i gestionar el final de la pandèmia de forma territorialitzada, deixant a les comunitats autònomes que prenguin les seves pròpies decisions.

El centralisme mai ha estat un bon aliat de l’estat espanyol. Ni una bona forma de gestionar, el segle XX és un bon exemple d’això.