Tornar a l’escola

Dia 68 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma 

Dia 73 de confinament personal

Dia 5 de la fase 0,5

22 de maig de 2020

Aquesta setmana bona part de l’actualitat ha vingut marcada per l’anunci de la tornada a l’escola a partir de la fase dos de la desescalada prevista pel govern de l’estat espanyol. Ha sigut actualitat malaudarament perquè ha sigut polèmic, amb la petició de dimissions inclòs.

D’una banda, els docents posen el crit en el cel per la rapidesa i perquè ja preveien un estiu de preparació de la tornada al setembre. De l’altre, a mesura que avança el desconfinament, també més pares es veuen obligats a tornar al seu lloc de treball i no saben on deixar els seus fills. Vagi per endavant que el meu concepte d’educació no passa precisament per utilitzar les escoles com un lloc per on deixar als nens i nenes, no és un lloc perquè els pares puguin fer conciliació. La realitat però és que se li ha de donar alguna resposta a aquestes famílies angoixades perquè ni el govern els ofereix una prestació que permeti conciliar i la por a perdre la feina és força gran.

I em vull entretenir justament amb això, en l’aprovació de l’estat d’alarma que va tenir lloc aquesta setmana. Perquè un dels cavalls de batalla, una de les reivindicacions de part de l’esquerra amb la que s’estava negociant, era precisament l’aprovació d’una prestació, garantint que no es perdria el lloc de treball, a un dels progenitors que justifiqués que havia de cuidar dels fills. Em semblava la millor opció i solució, molt millor que la de reobrir escoles com a lloc on deixar els nens i nenes.

Penso que hem de començar a desconfinar-ho tot, de la mateixa forma, que la gent comença a reincorporar-se a la feina també ho ha de fer l’alumnat i el professorat. Afegit a que molt dels nostres infants tenen la necessitat de tornar al contacte social amb els seus amics i amigues i també a la seva quotidianitat, sinó els hi acabarà semblant un estiu molt llarg.

Així la meva opinió, amb una visió parcial, és que la reobertura dels centres escolars és una bona notícia perquè vol dir que avancem en la desescalada però també pel missatge que enviem a les famílies i als propis nens, que la nova normalitat truca a la porta i ens hem d’anar acostumant. I això no vol dir, que deixem de fer coses per protegir la salut tant dels docents com dels petits.

De fet, que sigui voluntari poder anar a l’escola, ja és el primer cribatge i el fa més segur. També és més segur des del punt de vista que anant a l’escola, molts pares deixaran de patir pels avis, els grans perjudicats del tancament dels centres. Perquè això fa escollir a les famílies entre la seguretat dels més vulnerables davant el virus, els avis o la feina, i malgrat que és una elecció molt complicada, la situació ens obliga a escollir la segona. En un moment de regressió econòmica, és la sortida fàcil. 

Penso en definitiva, que la reobertura d’escoles porta més aspectes positius que negatius, que evidentment en té, com el risc de rebrots per a famílies, alumnes i professors, però amb protecció i prenent les mesures de seguretat necessàries, ens podem ensortir. A més, l’entrada a l’escola serà en fase dos i a partir del juny, pel que penso que finalment, potser a forces regions sanitàries no hi arribem a temps, perquè el que si que està clar és que el curs acaba el 19 de juny, per tots. Hagi o no reincorporació. School photo created by freepik - www.freepik.com