Tots els ciutadans amb els mateixos drets, regulació ja!

Dia 37 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma 

Dia 42 de confinament personal

21 d’abril de 2020

Avui m’ha costat molt decidir sobre que escrivia, tenia diversos temes en ment, alguns més fàcils sobre els que escriure perquè els tracto més sovint i tinc molta més informació i altres on calia més feina prèvia de documentació i també d’empatia i d’escoltar persones que pateixien. I he optat per aquest últim.

Malgrat que m’ha costat molt i potser no està entre les prioritats de molta gent si que està entre les meves. Penso que un dels grans oblidats d’aquesta crisi són les families i la ciutadania més vulnerable, que com sempre, reben més ràpid i més fort la desigualtat contra qualsevol adversitat que es presenti. 

En aquest cas, em refereixo a la nova ciutadania, que havent immigrat dels seus països d’origen, no disposen de papers o del reconeixement total del seus drets de ciutadania. Ja m’hi vaig referir a ells, en l’article sobre com ha gestionat Portugal, la crisi des de l’àmbit sanitari però també des de l’humanitari i com des del principi, en aquest país proper han estat capaços d’universalitzar l’assistència sanitària i també dotar-lis de tots els drets reconeixent-los com a ciutadans i regularitzant la seva situació. En altres països, s’ha optat per renovar automàticament els seus permisos de residència pel mateix temps que ja tenien.

Hem vist alguns exemples, potser anecdòtics, però que ens expliquen la cruesa de les seves vides en algus casos. Persones que són pseudocontractades per a fer unes feines i que després no se’ls reconeixen alguns drets tan elementals com la sanitat o el poder treballar amb garanties sense por a ésser explotats o pitjor, en alguns casos, deportats. Com si el virus o les necessitats de les persones depenguessin del color de la pell o del lloc de naixement. 

A l’estat espanyol són moltes les forces, principalment des de l’esquerra, que hem demanat que es faci la regulació d’aquest sector de la població per empoderar-los amb drets i que puguin treballar. Ara tenim una oportunitat única de poder fer-ho, i ja és tard, com moltes altres de les mesures que s’haurien d’haver pres i no s’han fet. Però més val tard que no pas mai, i no hem ni de deixar de reivindicar-ho ni de treballar perquè es faci una realitat. 

És gairebé un deure cívic, ser solidaris, ho és per un autèntic republicà. També protegir a aquells que més pateixen i en són més dèbils. I fer tot el que estigui en la nostra mà per desfer aquesta situació injusta i omplir-la amb justícia i bon govern. Cal una regularització ràpida i àgil per a tots els immigrants que es trobin en una situació d’irregularitat al nostre país, perquè la lluita contra la COVID-19 ha de ser equitativa i la sortida de la crisi sanitària que esdevindrà econòmica ha d’intentar en la mesura del possible evitar que ningú es quedi enrere. 

Per solidaritat, per brindar ajuda als que més ho necessiten, als més vulnerables i també perquè un país democràtic i fort, en temps de crisi, és quan més ho ha de demostrar, cal que no badem i es faci aquesta regularització necessària i que ens ajudarà a enfortir i a cohesionar la societat d’avui i el país que volem construir demà.