Els farmacèutics també són sanitaris

Dia 36 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma 

Dia 41 de confinament personal

20 d’abril de 2020

Ara ja fa més d’un any que no treballo directament al sector farmacèutic i estic dedicat al cent per cent, al servei públic. No em puc tenir però, de fer un al·legat en positiu de la que és la meva formació principal i la meva professió, on segurament tornaré un cop s’acabi el meu temps de servei públic.

Una de les notícies del dia han estat l’entrega de les mascaretes gratuïtes. No puc més que sentir-me trist al veure que la notícia no ha estat el gran esforç que han fet les farmàcies, fins i tot contractant personal extra, no només avui sinó també durant tota la emergència sanitària sinó que la gran notícia és que s’ha bloquejat el sistema informàtic. En resum, la gent no ha saturat les farmàcies ni els farmacèutics han fet res malament, potser l’única cosa millorable però no imputable als farmacèutics és que el sistema informàtic hauria d’haver previst la gran demanda d’un mateix codi que corresponia a les mascaretes i s’ha bloquejat. I què ha obert el Telenotícies? Doncs si, el que ha sortit malament.

Ningú no ha explicat que les farmàcies han avançat els diners i han pagat elles les mascaretes, ja els hi retornaran a mes vençut o quan hi hagin diners, com fan amb la recepta habitualment.

Sempre som els més oblidats del sector sanitari, tot i ser l’agent sanitari on una gran quantitat de ciutadania explica les seves primeres consultes i on sovint diposita molta confiança. El ciutadà ens explica la veritat que no li diu al metge. Som els primers que els rebem, i els que gestionem la informació i permeteu-me la traducció. Sovint per algunes persones o els mitjans de comunicació és com si no haguéssim estudiat cinc anys d’una carrera que ens dota d’una formació científica de primer nivell, el tòpic que dispensem medicaments com el que ven qualsevol mercaderia. 

La desconfiança sovint veig que la generen o bé els mitjans o bé el desconeixement de la professió. Certament, les farmàcies són negocis privats i d’aqui pot plorar la criatura. Els casos d’aprofitament són mínims, i d’ovelles negres n’hi ha a tots els sectors. Som un sector molt poc cohesionat i de vegades, això ens afecta a la nostra imatge pública. Les farmàcies són negocis privats, si, però d’interès públic i estan altament regulades i els professionals que hi treballen són excepcionals, tant en la seva formació com en la seva forma de relació amb el públic, amb comptades excepcions. 

Si les UCI’s i les urgències dels hospitals han estat el front de batalla sanitària contra el virus, les farmàcies en són les trinxeres. Sovint impacta d’una forma molt similar al front però és menys visible i no es fa bandera. Com a farmacèutic vull reivindicar aquesta feina que és constant, que s’ha mantingut ferma durant tota la crisi sanitària i ho continuarà sent, malgrat que parlin malament de nosaltres, malgrat que no es compti amb les farmàcies abans d’anunciar les mesures, malgrat tots els malgrats. Sempre hi som.