Amb un Estat propi no tindriem excuses

Dia 42 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma 

Dia 47 de confinament personal

26 d’abril de 2020

Aquesta setmana hem tingut diverses polèmiques referides a si en una Catalunya independent haguéssim fet front de millor forma a la pandèmia del coronavirus o no. Les declaracions d’alguns polítics jugant amb els morts, a mi m’han semblat fora de lloc i un tant irresponsables. 

No sé, ni podem saber amb certesa si Catalunya fos un estat independent haguéssim gestionat millor la crisi sanitària, o si haurien més o menys infectats o si hi haurien més o menys víctimes mortals. El que si que sabem és que amb un Estat propi no tindriem excuses, seriem responsables en la totalitat de tot el que passa o el que no passa. 

Pot semblar una obvietat però si sóc independentista és bàsicament per això, per ser-ne responsable de les decisions, no perquè consideri que “som” millors sinó perquè penso que podem aspirar a prendre decisions des d’un altre perspectiva que beneficiïn al conjunt de la ciutadania. Això va lligat a un altre concepte o sentiment de pertanyença ideològica: el republicanisme. I ésser republicà en el nostre cas, és antagònic a ser nacionalista.

La paraula nacionalisme és un d’aquells termes polítics dels quals se n’ha pervertit el seu significat. Cadascú el fa servir com vol, pels seus interessos. I al final la definició en queda diluïda. El que està clar és que em sembla nacionalisme i del dolent, en quant a l’exaltació de la pertanyença a una nació, el jugar amb morts per intentar treure rèdit polític.

Els republicans no som nacionalistes, en aquest sentit. Si Catalunya fos un estat independent podria haver fet una gestió excel·lent de la pandèmia o podria no haver-la fet. És cert que les decisions quan més properes, més efectives. També és cert, que des de la nostra òptica hi han moltes polítiques que es podrien haver fet diferents. I que en algunes d’aquestes decisions el govern de Catalunya ha encertat plenament, per exemple, el confinament perimetral de la conca d’Òdena, va ser un gran encert. O l’adquisició de material fent servir els contactes locals o algunes propostes que no han estat acceptades però que eren lògiques, com ara la sortida per franges d’edat dels infants, avui ha quedat demostrat. Però malgrat tot això, les circumstàncies ho fan tot i no sabem en quines circumstàncies ens haguessim trobat en cas de ser un estat independent. Això però, no em resta ni una mica de la meva voluntat que el meu país, Catalunya, disposi de les eines d’un estat.

La millor forma d’apropar als indecisos sobre aquesta qüestió i als que estan totalment en contra no és una exaltació patriòtica on per art de màgia la bandera és converteix en la “Panacea Universal” que guareix tots els mals. Tothom sap que això no funciona així i allunya als que per raons pragmàtiques confien en que un estat propi per Catalunya podria millorar les seves vides, perquè no veuen una solidesa argumental ni uns fets, només paraules. Per tal, d’apropar-los doncs, el que cal és una obra de govern coherent i sòlida, propostes que facin veure que de forma pràctica es prenen millors decisions des de la proximitat i que podem estendre aquest bon govern al d’una República Catalana. Tanmateix, una República de per si, no millora la vida de la gent si no hi ha darrere republicans convençuts que entenen que la República és vetllar per la cosa pública, posar a la ciutadania al centre de la política i guiar-se pels valors fonamentals del republicanisme: llibertat, igualtat i solidaritat.  Entesa la llibertat com l’absència de dominació en tots els aspectes de la vida: vida personal, laboral i social.