Dels diners que no recuperarem


Dia 44 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma 
Dia 49 de confinament personal
28 d’abril de 2020


Una de les claus en la gestió d’aquesta pandèmia ha estat el material sanitari. Avui hem conegut que el govern de l’estat espanyol, en boca del seu ministre de Sanitat, va enganyar a la població dient que Espanya es trobava en el 8è lloc en quant a tests realitzats (PCR) d’un rànquing que elabora l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE). Avui ha sortit un desmentit per part de l’anomenada organització perquè les dades que va enviar l’estat espanyol incloïen els test que detecten anticossos, així la seva posició en aquest rànquing passa a ser la dissetena d’un total de trenta-dos estats que són analitzats. Molt lluny d’estar entre els deu primers, just a la meitat de la taula.

En tot cas, aquesta notícia és el motiu que m’ha empès a parlar del material sanitari i dels diners que costen. Perquè això està representant una gran inversió per part de les administracions públiques, malauradament ja denunciava ahir que la centralització de les compres ha estat un gran fracàs.

Una de les preguntes que més em repeteixo i que de ben segur, també molts de vosaltres, us pregunteu és en quina situació queda tot el material que ha resultat ser defectuós o que ha estat retingut, com ara les mascaretes o els respiradors que venien de Xina i van quedar-se a Turquia. Segurament no tots els diners s’han perdut, però n’hi ha un bon grapat que haurà quedat a mans dels pirates que han volgut fer l’agost en base a aquesta pandèmia.

M’agrada pensar que les diferents comissions parlamentàries posaran llum a quant s’ha perdut realment i en si s’han de demanar responsabilitats.Com deia, la gestió centralitzada passarà molta factura al govern espanyol, perquè centralitzar decisions i responsabilitats també vol dir assumir-ne les conseqüències de no haver-ho fet bé. Penso que ha arribat el moment de començar a pensar quines responsabilitats podem demanar i a qui. 

No són els únics diners que hem perdut perquè la gestió incompleta o ineficaç de la crisi sanitària és també una forma de perdre els diners públics. Penso que també hem d’analitzar amb molta cura les ajudes o subvencions, quantes s’han acabat executant i per tant, quants del diners mobilitzats o dels diners que es van anunciar que es mobilitzarien s’han acabat executat i quina és la justificació que no s’hagi fet completament, si és el cas.

La transparència ha de ser un criteri essencial que hem d’exigir com a ciutadania, necessitem saber per fiscalitzar. Per depurar responsabilitats si és necessari i perquè tenim el dret d’exigir que la situació econòmica que se’n derivi no deixi a ningú enrere de veritat. No podem permetre que es quedi en un simple eslògan o frase feta.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Mantenir-nos en fase 0

Imagen
Dia 59 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma  Dia 64 de confinament personal Dia 10 de la fase 0 13 de maig de 2020 Avui el govern de la Generalitat ha passat al govern de l’estat quines són les regions sanitàries que han de passar, segons les dades estadístiques i amb criteri científic, a la fase ú. La regió de Girona, Lleida i Catalunya Central si que podran passar i es sumaran a les tres que ja ho estaven: Alt Pirineu i Aran,Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona. En canvi, les regions metropolitanes nord i sud i la ciutat de Barcelona continuaran en fase zero. Puc assegurar, que la notícia m’ha caigut com un gerro fred. Després de seixanta-quatre dies, la veritat és que el que més em venia de gust és tenir la bona notícia d’avançar cap a una nova fase de més confinament. Per mi evidentment, però també pel que significaria respecte a les dades, voldria dir que estem millor del que estem. Després d’aquest prim er impacte, que segurament, comparteixo amb molts altre
Leer más

El centralisme com a resposta

Imagen
Dia 43 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma  Dia 48 de confinament personal 27 d’abril de 2020 S’apropa el moment del desconfinament, i avui unes declaracions del ministre de Sanitat han fixat com a element territorial per planejar la desescalada, com la provincia. És a dir, una aposta clara pel centralisme que ha caracteritzat tota la crisi sanitària i humanitària de la COVID-19. Des del principi l’estat espanyol ha utilitzat l’Estat d’Alarma com a pretext per recentralitzar tota la gestió, però era aquesta una bona decisió? Per a la ciutadania i des de l’òptica sanitària està clar que no. La meva opinió és això una opinió però no és banal, sinó que està sostinguda per un argumentari que vull compartir. En primer lloc, la recentralització de les competències és una mala idea perquè fa molt anys que precisament es va optar per un model d’estat basat en la confiança en les comunitats autònomes com a organismes descentralitzats de poder i on es van
Leer más

Tornar a l’escola

Imagen
Dia 68 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma  Dia 73 de confinament personal Dia 5 de la fase 0,5 22 de maig de 2020 Aquesta setmana bona part de l’actualitat ha vingut marcada per l’anunci de la tornada a l’escola a partir de la fase dos de la desescalada prevista pel govern de l’estat espanyol. Ha sigut actualitat malaudarament perquè ha sigut polèmic, amb la petició de dimissions inclòs. D’una banda, els docents posen el crit en el cel per la rapidesa i perquè ja preveien un estiu de preparació de la tornada al setembre. De l’altre, a mesura que avança el desconfinament, també més pares es veuen obligats a tornar al seu lloc de treball i no saben on deixar els seus fills. Vagi per endavant que el meu concepte d’educació no passa precisament per utilitzar les escoles com un lloc per on deixar als nens i nenes, no és un lloc perquè els pares puguin fer conciliació. La realitat però és que se li ha de donar alguna resposta a aquestes famílies angoixades perquè ni el
Leer más