I si no tenim immunitat a la COVID-19, què?

Dia 40 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma 

Dia 45 de confinament personal

24 d’abril de 2020

És una pregunta que tothom que ha passat la COVID-19 s’ha fet. I que també se’n fan les persones que no s’han contagiat i poden tenir por de passar-la.

També aquesta pregunta és clau pel futur econòmic i social del nostre país i m’atreveixo a dir del món. Sabem que la vacuna no estarà llesta almenys fins aquí un interval d’entre dotze i divuit mesos. Massa temps sense un rebrot d’una malaltia que probablement ha vingut per quedar-se entre nosaltres. Algunes farmacèutiques com la catalana Grifols ha anunciat que a l’estiu disposarà d’un medicament efectiu per tractar la malaltia, però de moment, només és un anunci encara per confirmar. També s’estan fent diferents estudis amb fàrmacs que ja hi són al mercat per saber-ne si algun en pot ser eficaç, en vaig parlar en un altre article. 

 

Els mitjans ens alerten constantment d’un possible rebrot si s’accelera massa el desconfinament però també quan passem l’estiu i la tardor vagi agafant força. Per tant, la pregunta del títol és escaient. 

El primer és que ens hem d’acostumar a sentir a parlar de noves onades i de mutacionsi estar previnguts. Una segona onada no ens hauria d’agafar d’imprevist i si hem d’aprendre alguna cosa d’aquesta primera onada és el que el temps és essencial. Per tant, cal un protocol i un pla previst per si això passa, poder-ho aturar a temps, prendre les decisions seqüencials que siguin necessàries, que malmetin el menys possible la salut de les persones i salvaguardant també una economia que ja estarà malmesa. 

Però a banda de la planificació sempre necessària, què hi ha de la immunitat? Tornem a la pregunta inicial. La veritat és que no existeix cap estudi que es pugui considerar concloent sobre aquesta qüestió, seguim a cegues. Això no vol dir que no s’hagin iniciat o que no hi hagi alguns finalitzats però o no han durat prou temps o no estan revisats. Si que sabem, que existeixen casos de reinfecció o de persones que han tornat a donar positiu després d’haver estat donades d’alta. 

Sabem que hi ha immunitat creuada, és a dir, que els nostres anticossos tenen un lleuger record d’haver-se trobat amb alguns cosis germans del SARS-CoV-2 molt presents en infeccions respiratòries infantils, cosa que podria explicar la mortalitat ínfima en nens i el poc grau de contagi. També sabem que el cas més extrem d’un positiu reinfectat, és de setanta dies. Per tant, hi podem comptar amb aquesta immunitat, setanta dies.

Hi han diverses hipòtesis sobre perquè hi ha hagut nous postius després d’haver passat la malaltia, però són això hipòtesis. En els propers mesos hi haurà estudis que ho acabaran confirmant perquè és una de les claus de resolució d’aquesta pandèmia. 

L’hipòtesi més probable és que els testos PCR detectin partícules del virus que ja no són infeccioses o que ja no es transmeten. El que està clar és els nous reinfectats no presenten símptomes o si ho fan són molt lleus.

N’hi han d’altres que són menys probables i són: que el virus es mantingui latent i després es pugui reactivar reaccionant o no a segons quin estímul. O que els testos donin falsos negatius i que les proves repetides donessin positiu a quelcom que abans donava negatiu. O la més improbable que realment hi hagi una reinfecció pel virus. 

Per tant, de moment mentre no ho sapiguem del cert hem de mantenir les mesures de seguretat que ens han anat donant, mantenir-nos alerta i estar preparats tant pel que fa a psicològicament com material, per tal d’afrontar noves onades de coronavirus que de ben segur es repetiran.