El Gran Germà institucionalitzat?

Dia 27 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma 

Dia 32 de confinament personal

11 d’abril de 2020

Aquests dies hi ha un debat que s’està començant a suscitar sobre la notícia que les dues grans tecnològiques fabricants de mòbils i dels seus sistemes operatius, Apple i Google, faran un esforç conjunt per a permetre l’ús de la tecnologia Bluetooth per ajudar a governs i agències de salut a reduir la propagació del virus. 

Hem d’acceptar aquesta intrusió en la nostra intimitat? Constitueix aquesta acció i altres similars que es puguin dur a terme una vulneració de drets? Em sembla una bona matèria sobre la que reflexionar. En la meva opinió, penso que si, representa una vulneració de drets pel que fa a la intimitat, de la mateixa manera que ho fan les càmeres de seguretat al metro, o les càmeres de seguretat de qualsevol indret. Tot es redueix al binomi seguretat versus intimitat. Renunciem a part de la nostra intimitat i els nostres drets, a canvi de seguretat o com en aquest cas, per fer front al virus. 

En el meu cas, no em sembla malament que em rastregin o utilitzin el meu Bluetooth per tal que pugui estar més segur pel que fa a la meva salut. Això si, penso que s’ha de fer d’acord a alguns paràmetres: anonimat, transparència i temporalitat. 

Penso que s’ha de fer garantint l’anonimat de les dades i que mai aquestes puguin tenir un ús comercial o social diferent al de controlar l’expansió del virus. S’ha de ser molt transparent en l’ús de les dades, explicant en tot moment perquè es fan servir i quines conclusions s’extreuen de les mateixes. Finalment, cal vetllar perquè la mesura sigui temporal. La situació que estem vivint no es pot allargar eternament, i per tant, la vulneració de drets emparats en la millora de la seguretat global, no pot ser indefinida. 

La reflexió però, no pot ser personal, sinó que serà global i de la societat en general. La pregunta que ens hem de fer és si en la balança, seguretat en termes de salut pública i a l’altre platet dret a l’intimitat, quin pesa més. És una reflexió que val la pena prendre amb temps, tot i que sembla, que algú ja ha pres la decisió per nosaltres. I aquí és on em molesta com a ciutadà, que debats tan importants com aquests siguin soterrats o directament que no tinguin lloc en el si de les nostres societats occidentals i democràtiques. És un debat que hauriem de poder veure al Parlament de Catalunya o al Congrés de Diputats, perquè és prou important perquè els nostres representats s’hi puguin posicionar amb arguments i que es consolidin majories i es puguin modificar i implementar bons sistemes de control per evitar que es converteixi en un gran germà institucionalitzat. Al final, aquesta és una de les funcions de la política, fer un control sobre el que passa a la societat i proposar solucions que millorin la vida de la gent.