El gran repte econòmic que vindrà

Dia 18 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma 

Dia 23 de confinament personal

2 d’abril de 2020

S’han fet públiques les dades d’afiliació de la seguretat social corresponents al mes de març a Catalunya, i les dades mostren que hi ha hagut una caiguda del 4,1% que significa, en nombre absolut, 134.380 persones menys afiliades al sistema de seguretat social. Tot això, sense tenir en compte, totes les dades dels ERTO, ja que no es consideren atur perquè, en principi, són temporals. Tanmateix segons dades oficials, els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) ja són 69.260 que afecten a un total de 528.119 treballadors. 

 

Aquestes dades són les pitjors o de les pitjors que hi han registrades en els darrers temps i em donen peu per fer una reflexió, molt més àmplia, sobre l’abast econòmic que tindrà la crisi del coronavirus. 

Certament, és una qüestió que m’ha preocupat pràcticament des del primer dia que vàrem fer l’aïllament a casa. En el que tothom estem d’acord és que la crisi sanitària és la prèvia a una crisi econòmica, crisi entesa com a repte, com a situació que caldrà gestionar i que provocarà una gran tensió en la governança de la cosa pública. 

La meva sensació és que no en sortirem de forma immediata ni en forma de V. Bàsicament perquè el retorn a la normalitat, serà un retorn progressiu i per tant, la recuperació i la reconstrucció de l’economia també serà esglaonada. I això segurament no és una bona notícia perquè provocarà la destrucció d’ocupació i convertirà part dels aturats, ara temporals, en definitius. Hi ha dues claus que determinaran la profunditat de la crisi i la capacitat de recuperació, que són: com quedarà el teixit productiu d’aquest país un cop es vagi recuperant la normalitat acompanyat de com reacciona el consum i les mesures que prenguin les diferents administracions competents i com les paguen. Vull entrar a la profunditat d’aquests dos condicionants de forma separada.

Sota el meu punt de vista condicionarà molt la recuperació econòmica, la fotografia que ens trobem l’endemà de l’aixecament de l’estat d’alarma. Quan parlo de la fotografia em refereixo a l’estat en el que es trobin tant les grans empreses, com les mitjanes empreses però sobretot la majoria del teixit productiu que aglutina la petita empresa i els autònoms. A hores d’ara, no sembla que les administracions i molt concretament el govern espanyol estiguin prenent ni totes les mesures ni les més adequades per aquest col·lectiu. Aquesta imatge que trobarem l’endemà, és molt important, perquè condicionarà dues coses que alhora es retroalimenten: l’ocupació resultant que quedi dempeus i l’actitud de consum de la ciutadania. Quan més atur hi hagi, més contracció del consum i per tant, previsiblement, més llarga serà la recuperació. En canvi, si es garanteix la liquiditat de les empreses i l’atur no s’hi veu gaire afectat, probablement tindriem una petita deflació que podria animar el consum.

Lligant doncs, amb el que deia que són els condicionats per sortir-ne, són les mesures que prenen les diferents administracions competents per fer-ho i potser encara més important, d’on treuen els diners per aplicar aquestes mesures. Hi ha diverses formes de finançar aquestes mesures. Està força clar que produirà un dèficit, perquè es preveu una disminució de la recaptació d’impostos. I com s’assumeix aquest dèficit? Hi han diferents formes. Podrien aplicar-se grans retallades, es podria congelar la despesa pública i reorientar les prioritats i també es podria assumir via generació de deute. Si analitzem el color polític i les mesures que són previsibles del govern estatal, tot sembla que el més probable és que s’inclinin per la generació de deute, d’aquí la demanda d’eurobons a la Unió Europea. Un dels riscos és que el deute per pagar les mesures es demostri ineficient per a aturar la crisi i en conseqüència, hi hagi una crisi del deute.

Res no és segur, i només podem fer previsions d’escenaris probables, almenys jo no goso aseverar res. Al final estar preparats i pensar fórmules per pal·liar els efectes negatius del confinament i el tancament de tots els negocis no essencials. Trigarem més o menys, però ens ensortirem.