La natura recupera el seu espai

Dia 35 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma 

Dia 40 de confinament personal

19 d’abril de 2020

La natura recupera el seu espai. És una de les frases més repetides aquests dies. Per altre banda, la pregunta que més es repeteix és com ho farem per aprofitar aquesta aturada per intentar allargar aquesta reconnexió amb la natura i mantenir aquests registres històrics de baixa contaminació.

Són moltes les imatges que s’han anat repetint al llarg d’aquestes setmanes de confinament que demostren la capacitat que té la natura per refer-se i per agafar els espais que l’home ha aprofitat per fer seus. Dofins a la costa, un cabirol al lloc d’aiguabarreig on el Congost i el Mogent s’uneixen per donar lloc al riu Besòs, senglars i altres animalons com una guineu a sobre d’un cotxe, ens estoven i ens fan treure un somriure.

Per altre banda, aquesta setmana també hem sabut que els registres de diòxid de nitrogen, un dels agents que es controlen com a contaminant de l’atmosfera, està a nivells mínims històrics, gràcies al confinament total que comporta la reducció dràstica de la mobilitat i l’aturada gairebé completa de tota l’activitat industrial. 

També hem sabut que els residus a l’Àrea Metropolitana de Barcelona han patit una disminució important, gràcies sobretot a l’aturada de les empreses però el nivell de reciclatge entre la ciutadania continua sent similar al d’abans d’aquesta crisi sanitària. També ha revel·lat que la ciutadania està molt més compromesa a casa que a les empreses on el reciclatge es fa menys.

Tot plegat té un missatge de rerefons molt interessant d’analitzar: primer, que els humans només som llogaters del món on vivim i no propietaris, som perfectament prescindibles; que la contaminació atmosfèrica es pot disminuir i que hem de repensar el nostre model per fer-lo sostenible, cal una revisió molt profunda però ni que sigui d’aquesta crisi hauriem de treure conclusions que puguin servir per començar a revertir alguns hàbits fins ara normals i que hauran de canviar.

No és fàcil canviar de la nit al dia, i la “nova normalitat” s’assemblarà massa a la normalitat que hem tingut fins ara. La meva hipòtesi és que la crisi econòmica que vindrà farà llum de gas i ens abocarà a la normalitat antiga. Tanmateix, sóc optimista pel que fa a que deixarà empremta, i serà la llavor perquè poguem començar a repensar el sistema i comencem a fer petits canvis que duran de forma automàtica al canvi global, no serà ara ni ràpid però ha de ser o simplement deixarem d’existir.

Caldrà una aposta molt decidida per una mobilitat diferent, el transport públic ha de millorar però ha de ser majoritari en els nostres desplaçaments. Cal que com a ciutadans i també les empreses siguin conscients de l’empremta negativa que deixem al planeta amb la generació de residus i hem de repensar de dalt a baix com ho fem per fer-ne menys, per reutilitzar més i que tot el reciclable, es recicli. I finalment, hem d’aconseguir equilibrar el nostre espai amb el natural, ser més exigents amb nosaltres mateixos i cuidar la biodiversitat i el planeta perquè és casa nostra, i de casa no en tenim un altre.

I hem de començar a explores noves formes d’economia, perquè necessitem un món menys desigual, més flexible i adaptat a les diferents realitats que existeixen i necessitem també més temps per nosaltres, per les nostres famílies.

En definitiva, tenim un repte. Només el temps i la nostra forma d’actuar, diran si l’aconseguim o no.