La valentia de publicar dades autèntiques

Dia 32 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma 

Dia 37 de confinament personal

16 d’abril de 2020

És una de les notícies del dia. La Generalitat de Catalunya, ha canviat la forma en la qual comptabilitza les defuncions i això ha provocat una polèmica i em serveix per reflexionar sobre com altres països ho estan fent. Abans però, voldria explicar quins són els canvis que fa Catalunya en la seva forma de fer recompte. Bàsicament, es tracta de la comptabilització dels exitus totals i no només dels que tenen lloc a un hospital. Això vol dir que persones amb simptomatologia compatible amb la COVID-19, hagin mort a un hospital o bé a un centre sociosanitari, a una residència de gent gran i als seus propis domicilis són comptabilitzats com a difunts produïts per la malaltia. Mentre que a la resta de l’Estat s’està fent només amb aquelles persones que hagin mort a un hospital.

A mi em genera molta tranquilitat un govern que és transparent i que ofereix totes les dades per crues que siguin i per molt que s’exposin. Les dades no es poden convertir en una arma per llençar-se els uns als altres sinó la matèria prima per generar informació quantitativament i qualitativa. Per tant, valoro molt positivament l’atreviment i la valentia dels que fan un pas endavant sense estridències i tampoc generant un alarmisme fútil. Aconseguim que les dades que només són dades es puguin convertir en informació.

I com ho fan a la resta de països d’Europa?

Els nostres veïns francesos només comptabilitzen com a morts per coronavirus als que moren als hospitals. Les seves autoritats han informat en diverses ocasions que els morts a les residències d’avis o als seus domicilis no es sumen a les estadístiques davant la impossibilitat d’identificar-los com a contagiats davant l’escassetat de proves. Les dades reportades pels hospitals amb els de les residències no són reportats degut a dificultats tècniques, tot i que reconeixen que les darreres dues setmanes s’ha elevat notablement la letalitat del coronavirus.

En el cas alemany, el govern germànic no computa en les seves xifres cap mort que no hagi estat diagnosticat prèviament. A les seves llistes s'inclouen tots els decessos identificats amb la COVID-19, encara que aquests presentessin patologies prèvies. És un dels casos més controvertits del vell continent, perquè presenta una letalitat del virus molt diferent de la resta de països, un 2,55 % de rati de morts versus contagiats. Diuen que ho han aconseguit gràcies als testos massius, però n’hi ha prou per explicar una diferència tant gran? Espanya presenta una letalitat del 10,46%; Països Baixos, d'un 11,13%; Itàlia i Regne Unit, d'un 13,07%; Bèlgica, d'un 13,22%  i França un 16,16%. És massa diferència.

Seguint amb el recorregut europeu, a Itàlia, un dels principals focus a nivell global, les autoritats compten amb un registre de tots els casos identificats com a positius i que han mort independentment de la presència d’altres malalties i del lloc on hagi tingut lloc.

Als Països Baixos no s’hospitalitza als avis als que es recomana quedar-se a casa o residències per evitar el col·lapse del sistema sanitari, de la mateixa forma que Bèlgica, que també ha enviat un missatge per donar pal·liatius a les persones que estiguessin en el seu procés final de vida però comptabilitzen a tots els morts, siguin on siguin, com fa ara Catalunya.

La Xina, epicentre de la pandèmia, va modificar el seu sistema de comptabilització el passat 14 de febrer. Des d’aquell dia, les autoritats xineses van començar a sumar a les seves llistes oficials de contagiats a tots aquells que havien presentat símptomes valorats per professionals mèdics com a COVID-19.

No sé qui ho fa millor o pitjor, en tot cas, els governs tenen la obligació de ser precisos i transparents en les xifres i que la informació que traslladen a la ciutadania sigui completa i fidedigna. Em sembla que és la millor postura que qualsevol executiu pot prendre davant una crisi sanitària i humanitària com la que estem vivint.