Tot el que el COVID19 amaga

Dia 23 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma 

Dia 28 de confinament personal

7 d’abril de 2020

Portem gairebé un mes on tota l’actualitat informativa gira a l’entorn del coronavirus, i les seves derivades. A la televisió trobem tota mena d’experts sanitaris, metges, infermeres i informació continuada i actualitzada. Hem après quina és la taxa de mortalitat de la grip, la del coronavirus, la comparativa entre elles, què és una zoonosi. Fins i tot, recordo en un programa que explicaven el sistema immunitari que fan servir els ratpenats. Vaja que hem après molt, ho sabem tot del COVID-19, la malaltia causada pel nou coronavirus SARS-CoV-2. Però no ha passat res més en tot aquest temps? La resposta és que si, que passen moltes coses que passen inadvertides perquè l’actualitat ho ocupa tot. Si que s’expliquen però queden enterrades, perquè l’actualitat guanya.

Parteixo de la realitat més general i a partir d’aqui aniré aprofundint en diferents exemples concrets que em semblen molt cridaners. Entenc que la situació és prou anòmala com per estar preocupat i com perquè els mitjans hi dediquin un temps considerable a informar sobre la situació actual i tot el que se’n deriva. És la seva funció. L’altre cara de la moneda són totes aquelles notícies que queden infrarepresentades o que marxen de la memòria o de l’actualitat a una velocitat vertiginosa. 

Per mi la notícia més flagrant i més greu que està tapant aquesta crisi del coronavirus és la notícia de la investigació que s’està duent a terme a Suïssa, sobre la fundació Lucum i la relació que aquesta tenia amb el monarca emèrit Juan Carlos. El fet que hagués rebut en concepte de comissió la quantitat de cent milions d’euros per mediar en un negoci entre un privat i l’estat saudí per l’adjudicació de l’AVE a la Meca. Que aquests diners fossin distribuits entre diferents dones amb les que hauria mantingut una relació. I que en fes beneficiari al seu fill Felipe. La renúncia del seu fill a l’herència del seu pare és primer una forma de reconèixer que el seu pare ha obrat malament i ell tenint coneixement, també. I que no farà res, més que renunciar a aquests diners, que és una forma de riure’s de la ciutadania. En ple Estat d’Alarma, les protestes no han pogut anar més enllà d’una simple cassolada però és una qüestió que quan acabi el confinament s’haurà de reprendre, la monarquia espanyola està en entredit i l’hem de fer caure.

Aquests dies també estem veient que tothom parla de la recuperació de la natura, de la reversió de la contaminació a les grans ciutats i paral·lelament la Unió Europea ha ajornat la decisió sobre la retallada d’emissions que havia de fer, fins al 2030. Justament, en el moment que podem aprofitar per fer un canvi de tendències i de formes de fer per tal d’adaptar-nos al canvi climàtic, mitigar els seus efectes i evitar que la situació empitjori. La Unió Europea no ha estat prou valenta ni agossarada. 

I d’altres notícies que han quedat també amagades perquè no se n’ha parlat gaire però també perquè no estem sortint al carrer ni amb els nostres vehicles i perquè tampoc s’ha notat en el preu dels carburants, és la baixada del preu del petroli. Just abans de començar la crisi del coronavirus però també durant la crisi, el preu del petroli ha caigut a mínims que no es veien des de la Guerra del Golfo, ha caigut fins a un 24%. Per una lluita entre països davant la davallada generalitzada de demanda del petroli on Rússia no ha volgut deixar de produir i on Arabia Saudi davant la competència de la federació russa i dels Estats Units ha baixat també els seus preus. Per cert, que els americans han aconseguit unes reserves considerables de petroli a base de trinxar el seu propi territori amb la tècnica anomenada fracking.  La lluita dels països per l’or negre s’ha despertat i veurem com evoluciona un cop acabi la crisi sanitària i veurem també si es trasllada a les benzineres i permet donar una mica d’oxigen als ciutadans.

En definitiva, malgrat tot, la vida continua. I passen un munt de coses, a les que potser no prestem atenció al nostre voltant però que condicionen les nostres vides. Així que us recomano que sigueu desperts, crítics i que contrasteu per vosaltres mateixos sobre els temes que us afecten, no us deixeu dur per la comoditat del sofà i arrossegar-vos per l’actualitat dels mitjans. Darrere l’actualitat hi ha tot un món esperant a ser descobert.