Violència de gènere, una xacra potenciada pel confinament

Dia 21 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma 

Dia 26 de confinament personal

5 d’abril de 2020

La violència de gènere o masclista és una xacra de la societat persistent i a la que hem de combatre amb força, no només en aquests moments, sinó sempre. Però certament, el confinament està aguditzant la sensació que les dones que pateixen aquesta violència són encara més vulnerables davant del seu agressor.

I no ho dic com a percepció que ja d’entrada és fàcil d’intuïr, ho dic amb dades a la mà. Durant els primers 9 dies de confinament, a Catalunya hi van haver un 34% més de trucades, al número habilitat per denunciar la violència de gènere, que en el mateix període dels mesos anteriors. 

La ministra d’Igualtat, Irene Montero, va dir en declaracions al programa Planta Baixa a TV3 que tenia dades que informaven d’un augment del 16% de trucades al 016, número d’informació per a dones victimes de maltractament, en comparació amb el mateix període de l’any anterior. I des del començament de l’Estat d’alarma, hi ha hagut dos feminicidis a tot l’estat espanyol. La crisi sanitària i el pas dels dies confinats poden fer que aquestes xifres vagin augmentant. I hem de dir prou. 

Cap violència és acceptable ni justificable. Hem de lluitar de forma activa contra ella. Penso que la ciutadania ens correspon ser agents col·laboradors en la protecció d’aquestes dones que es poden sentir en situacions compromeses i on la seva integritat estigui en perill. Tots som pares, mares, filles o germans però també amics, veïnes o comerciants. I en tant que tots aquests rols socials que adoptem, tots podem exercir un gran paper d’alerta i denúncia. 

Crec fermament que quan es produeix una agressió a una dona és una agressió a la comunitat i a la societat en general. És una pèrdua del respecte a la persona sobre la que exerceixes la violència però també a la virtut cívica. El deure cívic és també estar vigilant i en el cas, que sospitis que darrere uns crits o darrere una escena desagradable hi pot haver violència, s’ha de denunciar. Perquè per tu, pot ser que no canviï la teva vida, però pot estar salvant la vida d’un altre persona. 

M’ha costat molt escriure aquest article perquè la meva condició d’home em fa sentir que per mi és massa fàcil redactar una opinió però certament no pateixo aquesta violència ni l’exerceixo, ni la visc de prop. Però hi és a prop. Al meu municipi i segur que al meu entorn, invisible o imperceptible als meus ulls però segur que existeix. El compromís que prenc és el de mantenir-me alerta i també el de davant la sospita d’una actitud violenta cap a una dona, la denunciaré i per últim, la de formar-me molt més, perquè la lluita contra la violència masclista necessita homes formats capaços de renunciar als privilegis del seu gènere per avançar efectivament cap a una igualtat entre homes i dones.