Àfrica o com han guanyat als vaticinis de l’apocalipsi

Dia 66 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma 

Dia 71 de confinament personal

Dia 3 de la fase 0,5

20 de maig de 2020

 

Recordo els primers dies de la pandèmia, en pensar en Àfrica i quin impacte tindria la crisi de la COVID-19 en les seves vides. De seguida vaig pensar i també vaig veure experts vaticinant una autèntica masacre al continent africà. Havia arribat a llegir que hi haurien més d’un milió de contagiats i més de trenta mil morts.

 

La realitat és que d’aquestes xifres, res de res i com no pot ser d’altre manera me n’alegro, molt. A hores d’ara, les xifres són de cent mil contagiats i tres mil morts, a tot el continent. Gairebé una quarta part dels morts que hi ha a Catalunya. Insisteixo, tot el continent africà. 

 

Les pitjors anàlisi i els vaticinis més negatius imagino que venien de la més que precària infraestructura sanitària dels països africans, amb condicions de vida molt diferents a les occidentals, amb una superpoblació i una pobresa ja endèmiques, perquè doncs no han encertat?

Primer perquè subestimem les capacitats d’aquests països. Algunes persones fins i tot, han intentat tirar de racisme i dir que la població negra estava dotada d’una resistència natural però les dades nord-americanes on precisament els afroamericans són els més afectats, trenca aquesta teoria racista. 

 

Té més a veure amb la mitjana d’edat a l’Àfrica que es situa al voltant dels vint anys i com sabem el SARS-CoV-2 s’ha cebat amb la gent gran i la població de risc, les persones que ja pateixen malalties prèvies. A l’estat espanyol, per exemple, la mortalitat més gran la trobem en persones de més de setanta anys. 

 

També és cert que Àfrica, malgrat que cada vegada és més freqüent escoltar a algú proper que hi va a fer turisme, i parlo sobretot de l’Àfrica sub-sahariana, encara dista molt de les connexions que té per exemple el continent europeu.I això en aquest moment concret, els ha ajudat a protegir-se. Si li afegim que aquests països són conscients de les seves limitacions i davant la declaració de l’epidèmia, ja al març bona part dels països africans havien tancat les seves fronteres i feia impossible l’accés de persones i per tant, també del virus.

 

A més, Àfrica, malauradament té una dilata experiència en crisis humanitàries i sanitàries. Per tant, disposen de mecanismes, fruit d’aquesta expertesa, que els fa actuar més ràpid i de forma molt més contundent que no pas vàrem actuar aquí. I és que sovint, i com deia abans, subestimem la resta del món perquè no segueixen els nostres paràmetres.

 

La veritat és que aquesta pandèmia també ens ha ensenyat a mirar fora, més enllà dels nostres propis nassos i descobrir que hi han altres formes d’actuar, algunes més afins a la nostra forma de fer i altres menys. Però també hem descobert que tenim molt per aprendre. Perquè aquesta visió etnocentrista europea ens perjudica i ens traba la possibilitat de veure més enllà i actuar millor.Nature photo created by jcomp - www.freepik.com