De les normes, els passejos i l’esport

Dia 48 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma 

Dia 53 de confinament personal

2 de maig de 2020

Avui ha estat un dia marcat al calendari, personalment, he pogut fer un passeig pel parc fluvial del riu Besòs, quaranta minuts que m’han servit per trencar amb la rutina i passejar per la meva ciutat. I aquesta estona m’ha servit per reflexionar sobre la desescalada, d’una forma més local. 

Portem molts dies, quaranta-vuit concretament, des de que es va decretar l’Estat d’alarma. La ciutadania tenia ganes de sortir als carrers, de trencar simbòlicament amb aquest llarg confinament i ho entenc. Jo he esperat pacientment els cinquanta-tres dies que porto confinat però avui he volgut sortir, però ho he fet extremant les mesures de seguretat. Abans de sortir, he desinfectat el mòbil, m’he rentat a consciència les mans i m’he posat mascareta i guants. Només arribar, m’he tret la mascareta, els guants i m’he rentat, de nou, les mans. Acte seguit m’he fet una dutxa ràpida perquè feia calor i he suat una miqueta, he posat la roba a rentar i m’he posat una muda nova. En quant al passeig, no he anat més enllà del radi d’un quilòmetre, i a les deu en punt, pujava l’ascensor cap a casa. He vist a coneguts que he saludat de lluny. Però em pregunto si tothom té clares les normes de seguretat al complet i vull explicar alguns exemples que m’he trobat.

A Sant Adrià, del que puc parlar, s’ha notat un augment de la presència de la ciutadania al carrer força considerable. I mesures que no es prenen des de l’administració a banda, puc afirmar que semblava com si haguéssim perdut la por al SARS-CoV-2, virus que causa la COVID-19. Malgrat que ens agradaria que no hi fos, encara és entre nosaltres, i no és que ho digui jo. Les dades oficials de la Generalitat de Catalunya indiquen que a Sant Adrià d’ahir a avui hi ha un augment dels casos acumulats d’un 2%, i si mirem des d’abans d’ahir, un 19%. Ni el virus ha marxat, ni marxarà. Fora bo assimilar i tenir present que fins que disposem d’una vacuna, hem d’estar en un estat personal de màxima precaució. 

En el meu passeig, he vist que gairebé tothom respectava la distància de seguretat de 2 metres. En una proporció gran, dels que feien passeig i també esport, una gran quantitat de mascaretes. He vist molt pocs guants, molt i molt pocs, diria que m’he sentit força sol en aquest sentit. I he vist casos extrems, que em preocupen, però que eren absolutament minoritaris per no dir esporàdics: persones sense cap mena de protecció parlant en grups de quatre o cinc persones, esportistes que no respecten la limitació “municipal”, o que anaven en grup o que per l’acumulació anaven en filera india sense respectar massa les mesures de distància de 2 metres. 

Vull que tots poguem sortir i ho parlava en un grup d’amics al WhatsApp, i la sensació generalitzada és que no complim prou i que tampoc coneixem del tot les mesures de seguretat i les normes que han permès aquesta petita descomprensió. I parlo en plural perquè és un petit fracàs com a societat, sobretot veient com han fet front a la COVID-19 a Suècia. Segurament, el govern espanyol no ho ha posat gaire fàcil, fent massa complicada tota la fase de desconfinament. Per fases, i amb tants matisos i diferències que molta gent s’hi ha perdut. He llegit des de que només es pot fer esport a un quilòmetre, quan el límit és el teu municipi. Passant perquè només pots fer una hora de passeig, quan en realitat pots fer-ne tota l’estona que dura la franja. La sensació de confusió és molt gran. La meva és una experiència, molt petita i en un municipi de trenta set mil habitants, però veient imatges de la veïna Barcelona, no penso pas que sigui l’únic lloc on segurament ho podem fer millor.

Acabant, no li podem perdre la por al coronavirus perquè ens mereixem poder continuar sortint i només hi ha una manera de garantir que ho podrem seguir fent, i és fer-ho bé. Foto de Personas creado por jcomp - www.freepik.es