Dels petons i abraçades que no farem

Dia 65 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma 

Dia 70 de confinament personal

Dia 2 de la fase 0,5

19 de maig de 2020

 

 

M’agrada fer petons a les persones que més m’estimo, a les que conviuen amb mi, a les que formen part de la meva familia i amics i coneguts que són importants per mi, per una raó o un altre. I aquests dies hi he pensat molt en com ens retrobarem, en tinc moltíssimes ganes. Ja tothom mig ho pensa, el dinar de la retrobada, el sopar a casa dels amics o simplement el vermut a la terrasseta del bar que tant trobem a faltar.

 

Però quan ho projecto m’imagino un sense fi d’abraçades i de petons que no podrem fer a aquestes persones estimades. Seran petons i abraçades que quedaran pendents. Perquè ens ve una nova normalitat o almenys una desescalada on el contacte físic penalitza i molt, ja que l’exposició a un rebrot després de tot el que hem passat i patit, ens aterra. 

 

Després d’estar vigilants pel compliment de totes les mesures, i que la gran majoria de la població ha complert amb absoluta consciència. Quan es suposa que s’acaba això no tindrem ni la recompensa de poder abraçar els nostres. Ahir vaig viure el primer aniversari de la familia nuclear, de la més propera, del meu pare. Era el primer del confinament sense poder felicitar abraçant ni fent petons, sense poder-lo passar amb ell. Sense poder compartir un dels dies que acostumen a ser feliços de per se, pel fet que celebrem estar vius un any més.

 

I com aquesta són moltes les situacions que ens entrabanquen aquest contacte que per alguns, com ara jo mateix, poden ser tan complicades. I és que som éssers socials i dins la nostra comunicació no verbal, tocar algú, reforçar-lo tocant-li l’esquena, o deixar que et reforcin a tu en un moment que ho necessites, és essencial. 

 

De la nova normalitat espero canvis, però no m’agradaria que arribés aquest canvi de forma permanent. La distància social no. Extremar les mesures d’higiene de forma permanent, potser alguna gent s’havia oblidat de rentar-se les mans de forma continua. Potser sovint traspassem la distància de seguretat amb l’altre i amb persones no conegudes és millor respectar-lo, no pel virus sinó pel propi respecte a les persones i penso sobretot també en les salutacions afectuoses que alguns homes fan amb les dones i que obliguen a que siguin petons, quan el més correcte és donar la mà. Aquestes coses si que espero s’arreglin després de la pandèmia.

 

Però ni vull ni puc acceptar ni acostumar-me a aquesta anormalitat. que vol dir no poder abraçar i petonejar els meus. Perquè forma part de la meva cultura i de la meva forma d’entendre l’estimació a la meva família, és una forma de demostrar l’apreci. I ara, he acceptat estoicament la meva responsabilitat amb ells i tot i viure a tres minuts no els he visitat i no he pogut ni besar-los ni abraçar-los però aquesta situació no la penso eternitzar. Em cobraré, quan toqui, les mostres de carinyo pendents amb interessos, tingueu-ho per segur. Background photo created by freepik - www.freepik.com