El cultiu de la paciència

Dia 56 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma 

Dia 61 de confinament personal

Dia 7 de la fase 0

10 de maig de 2020

 


 

Hem après moltes coses aquests dies o com a mínim, hem aprofundit molt més en coneixements que segur no teniem tant frescos, per exemple, he passat d’haver fet 3 o 4 videotrucades en tota la meva vida, a fer-ne 3 o 4 per setmana, pel cap baix.

 

Però aquesta pandèmia també ens ha deixat altres aprenentatges o noves formes d’entomar els nostres sentiments.

 

Malauradament, moltes persones han hagut de fer front a l’inici del dol per la mort dels seus familiars, en la llunyania, sense poder-se acomiadar adequadament i sense ni tan sols poder acompanyar als seus parents en els moments finals. Hem vist imatges o les hem recreat al nostre imaginari, d’infermers i infermeres aguantant els telèfons mitjançant els quals s’acomiadaven per sempre. No ha sigut el meu cas, afortunadament i aquests han estat els casos més greus però hi han almenys vint-i-sis mil famílies afectades a tot l’estat espanyol.

 

Però també hem posat a prova la nostra intel·ligència emocional. Que sigui el meu dia seixanta-ú confinat és una demostració que en sóc capaç i com jo moltíssima gent i alguna en situacions molt més complicades que no pas la meva. Sens dubte però, ha estat un entrenament de la soledat, del trobar-se amb un mateix i de paciència.

 

La mateixa paciència que hem de seguir tenint, perquè d’això depèn la nostra efectivitat enfront del virus. I la paciència és una de les virtuts que hem entrenat aquests dies, no només pel confinament i la quarentena que ja han estat un bon inici. Sinó que ho és també amb els conciutadans que tots hem vist que no compleixen amb totes les normes de l’estat d’alarma, que es salten les franges o que no compleixen amb l’horari o amb la distància. 

 

Cultivar la paciència serà una potencialitat que ens en portarem d’aquesta pandèmia i que ens serà molt útil a tots. 

 

És possible també que alguns ciutadans desenvolupin pors, en el pitjor dels casos. També que alguns decideixin prendre’s la desescalada amb molta més tranquilitat, amb aquesta paciència apresa. Des de la voluntat de ser responsables d’evitar que els seus es puguin contagiar o ells mateixos. I tots hem de ser conscients de les diferents realitats però també de les diferents velocitats que necessitarà cada persona. 

 

Aquesta paciència també ens haurà de portar a no tenir pressa per fer vacances, per adaptar-nos a la nova realitat, el no voler córrer massa. L’economia necessitarà un impuls però són moltes les administracions que s’hi estan esforçant i ho seguiran fent incentivant plans d’impuls. Això no vol dir que deixem de viure sinó que ho fem de forma responsable i amb la voluntat posada en evitar contagis i rebrots.Book photo created by freepik - www.freepik.com


Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Mantenir-nos en fase 0

Imagen
Dia 59 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma  Dia 64 de confinament personal Dia 10 de la fase 0 13 de maig de 2020 Avui el govern de la Generalitat ha passat al govern de l’estat quines són les regions sanitàries que han de passar, segons les dades estadístiques i amb criteri científic, a la fase ú. La regió de Girona, Lleida i Catalunya Central si que podran passar i es sumaran a les tres que ja ho estaven: Alt Pirineu i Aran,Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona. En canvi, les regions metropolitanes nord i sud i la ciutat de Barcelona continuaran en fase zero. Puc assegurar, que la notícia m’ha caigut com un gerro fred. Després de seixanta-quatre dies, la veritat és que el que més em venia de gust és tenir la bona notícia d’avançar cap a una nova fase de més confinament. Per mi evidentment, però també pel que significaria respecte a les dades, voldria dir que estem millor del que estem. Després d’aquest prim er impacte, que segurament, comparteixo amb molts altre
Leer más

El centralisme com a resposta

Imagen
Dia 43 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma  Dia 48 de confinament personal 27 d’abril de 2020 S’apropa el moment del desconfinament, i avui unes declaracions del ministre de Sanitat han fixat com a element territorial per planejar la desescalada, com la provincia. És a dir, una aposta clara pel centralisme que ha caracteritzat tota la crisi sanitària i humanitària de la COVID-19. Des del principi l’estat espanyol ha utilitzat l’Estat d’Alarma com a pretext per recentralitzar tota la gestió, però era aquesta una bona decisió? Per a la ciutadania i des de l’òptica sanitària està clar que no. La meva opinió és això una opinió però no és banal, sinó que està sostinguda per un argumentari que vull compartir. En primer lloc, la recentralització de les competències és una mala idea perquè fa molt anys que precisament es va optar per un model d’estat basat en la confiança en les comunitats autònomes com a organismes descentralitzats de poder i on es van
Leer más

Tornar a l’escola

Imagen
Dia 68 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma  Dia 73 de confinament personal Dia 5 de la fase 0,5 22 de maig de 2020 Aquesta setmana bona part de l’actualitat ha vingut marcada per l’anunci de la tornada a l’escola a partir de la fase dos de la desescalada prevista pel govern de l’estat espanyol. Ha sigut actualitat malaudarament perquè ha sigut polèmic, amb la petició de dimissions inclòs. D’una banda, els docents posen el crit en el cel per la rapidesa i perquè ja preveien un estiu de preparació de la tornada al setembre. De l’altre, a mesura que avança el desconfinament, també més pares es veuen obligats a tornar al seu lloc de treball i no saben on deixar els seus fills. Vagi per endavant que el meu concepte d’educació no passa precisament per utilitzar les escoles com un lloc per on deixar als nens i nenes, no és un lloc perquè els pares puguin fer conciliació. La realitat però és que se li ha de donar alguna resposta a aquestes famílies angoixades perquè ni el
Leer más