El dret a manifestació post-confinament

Dia 61 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma 

Dia 66 de confinament personal

Dia 12 de la fase 0

15 de maig de 2020

 

 

Amb el desconfinament reiniciem les nostres vides o almenys el que s’ha vingut a anomenar una nova normalitat. De la mateixa forma que s’han confinat els nostres drets també s’haurien de desconfinar, i em sembla bé que es parli, com avui ha fet el govern català de com seràn les reunions.

 

Aprofitant a parlar d’això, aquesta setmana hem vist manifestacions que atempten contra la salut pública al barri de Salamanca. Em sembla absurd quan algú compara aquestes manifestacions amb les del procés. O la provocació de la Guàrdia Civil, insinuant que hi han preparades manifestacions independentistes quan no les hi han. De fet, és curiós com la policia no va actuar en aquesta manifestació però si ho va fer l’ú d’octubre, per ciutadans que introduien paperetes en urnes. 

 

Tots sabem que la manifestació de la Diada, aquest any no podrà ser en els mateix termes que fins ara. No pot ser i tampoc penso que hagi de ser. El deure cívic ha d’imposar-se a la voluntat i la ciutadania també té el deure exemplificant, ara bé, això no vol dir que haguem de renunciar als nostres drets. En absolut. Els hem de reivindicar potser amb més força tenint en compte que existeix el risc real que el món camini cap a opcions cada vegada més autoritàries. 

 

Sempre hem estat creatius pel que fa a performances i a creativitat en les formes d’expressar l’enuig o la no conformitat. De fet, devem ser l’única revolta al món que ha estat cívica (ni un paper al terra a les manifestacions) i autodenominada dels “somriures” perquè celebràvem cada manifestació com si fos la última, sabedors que les reivindicacions no arriben d’un dia per l’altre però que només existeix aquesta fórmula si volem avançar, expressar-nos.

 

En la recerca de l’autodeterminació i just en el moment en el que ens trobem, amb la dificultat de la pandèmia hem de saber fer servir aquest enginy que ha caracteritzat les mobilitzacions, no només en l’àmbit sobiranista sinó en el feminista, el laboral o qualsevol altre. A Israel també s’han celebrat manifestacions enmig de la pandèmia i penso que com deia abans, els drets s’han de preservar.

 

En quines condicions? Doncs evidentment en condicions de seguretat, respectant els dos metres de distància, amb gel hidroalcohòlic a les butxaques i mascaretes a la cara. Penso de fet, que davant de les protestes dels acomodats del barri de Salamanca, el govern espanyol no hauria de posar-se les mans al cap sinó actuar i brindar un protocol perquè aquesta manifestació es faci en condicions de seguretat pels que es manifesten, per la policia i per la resta de la població. Podem compartir o no, el fons i la forma de la reivindicació d’aquesta zona adinerada de Madrid però el que en cap cas faré serà censurar la llibertat dels individus però també del col·lectiu per fer una manifestació. Quan alguna cosa és inesperada i no està regulada, com ho és aquesta pandèmia, el que s’ha de fer és posar seguretat, aportant la forma de fer-ho, la prohibició només ens porta a la rebel·lia, a l’incompliment, autoritarisme i a pitjors conseqüències. El dret de manifestació en confinament o quan progressivament assolim les diferents fases de desconfinament s’ha de garantir. Seguretat si, drets també.