Quan l’odi entra a la política
Dia 54 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma
Dia 59 de confinament personal
Dia 5 de la fase 0
He rumiat molt si fer o no fer aquest article perquè per norma prefereixo
no fer d’una anècdota, una categoria sencera, el que si que és cert és que hi
han accions que cal denunciar i que van més enllà de l’anècdot per insòlites i
injustes que siguin.
Ahir l’alcalde de Sant Andreu de la Barca va fer unes declaracions
inacceptables per qualsevol càrrec públic, sense el suport del Ple municipal,
va declarar persona non grata a la consellera de Salut, Alba Vergés. Ja per si
mateix, és molt greu que enmig d’una pandèmia un responsable polític faci
aquesta mena d’actuacions, greu i irresponsable. Però per si fos poc, resulta
que aquest senyor és també el diputat encarregat de Salut Pública i Consum de
la Diputació de Barcelona, la tercera institució del país.
Aquesta acció és només la culminació d’un comportament indigne i insolidari
que el senyor Llorca ha vingut sostenint al llarg de tota la crisi de la
COVID-19. Amb anterioritat, ja va decidir de manera unilateral instal·lar un
hospital de campanya de la Guàrdia Civil en un poliesportiu del municipi,
malgrat que ho desaconsellaven els experts sanitaris.
Per sort, hores d’ara, ja ha estat desautoritzat públicament per Salvador
Illa, ministre de Sanitat del govern espanyol, que ha valorat i defensat la tasca
que els responsables sanitaris del Govern estan duent a terme en aquesta crisi.
En conseqüència, cal que aquest senyor desisteixi de la seva intenció i que es
disculpi públicament amb la consellera Alba Vergés i tot el sector sanitari que
ella encapçala i representa.
En política es pot discrepar fins i tot en temps de crisis, es poden fer
públiques les discrepàncies, al meu parer és sa i democràtic però no és
acceptable intentar treure rèdit polític del fang, de la mala gestió i en
definitiva del odi. Perquè em pregunto que passa pel cap d’un responsable
polític, que a més té responsabilitats en Salut Pública, per desprestigiar a un
altre responsable en aquest cas la Consellera. I només se m’acut l’odi. La
política mai es pot fer des d’aquesta emoció negativa, és perjudicial per tot i
amb tota humiltat penso que quan algú es veu obnubilat per l’odi no ha de fer
ni declaracions públiques ni molt menys actuacions que puguin perjudicar a la
ciutadania.
És cert que és un cas aïllat, almenys amb la virulència amb la que va
actuar aquest alcalde del Baix Llobregat, però no ho és tant si comparem amb
altres declaracions de polítics del seu mateix color que han utilitzat aquesta
pandèmia per intentar erosionar les institucions on ells no governen. A ningú
se li escapa que estem en un context pre-electoral a Catalunya i per tant,
alguns miren més els numeros que altre cosa, serà la ciutadania la que valorarà
quan acabi tot qui ha actuat de forma ètica i responsable i qui no ho ha fet.
Comentarios
Publicar un comentario