Què hi ha de l’immunitat de grup?

Dia 60 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma 

Dia 65 de confinament personal

Dia 11 de la fase 0

14 de maig de 2020

 

 

Se n’ha parlat molt sobre la immunitat de grup. Però, què és? L’immunitat de grup es produeix quan mitjaçant una vacuna o també perquè una gran quantita de persones disposa d’una immunitat específica generada o innata es proporciona una protecció indirecta a les persones no vacunades o que no disposen d’aquesta immunitat. Així, en el cas del SARS-CoV-2, quanta major proporció de persones immunes més petita seria la possibilitat que una persona susceptible entri en contacte amb un individu infectat.

I se n’ha parlat molt perquè alguns líders internacionals van optar per aquest intent de forma de preservar els seus països davant del virus, és el cas del Regne Unit o el de Suècia. En el cas britànic, la jugada li va sortir malament al premier anglès i va demanar perdó i fins i tot, ell mateix va patir la COVID-19. El cas de Suècia és més exitós però tot així, com ja vàrem explicar en aquest blog, hi ha una forta controvèrsia a l’interior del país sobre l’actuació de les autoritats.

 

Aquesta setmana hem conegut les dades d’un gran estudi epidemiològic per saber quina és la prevalença del virus, o dit d’altre forma, quants de la població total hem estat infectats de coronavirus. L’estudi dóna com a conclusions que el cinc per cent del total de la població de l’estat espanyol i el sis per cent a casa nostra, a Catalunya. Dades que ens posen en alerta, perquè demostren que estem molt lluny d’assolir aquesta immunitat de grup, que ens podria servir d’escut contra la maleïda pandèmia que ens fueteja. 

 

Així la prudència, que impera en les decisions del govern de Catalunya, pel que fa a l’assoliment de les fases de desescalada em sembla més que encertat, i ben raonat. A banda, el sentiment que això ens pugui generar com a ciutadans, però sens dubte, no només té sentit sinó que les dades avalen aquesta forma de fer. Hem de seguir esperant.

 

I un altre de les expectatives posades és en les grans quantitats d’estudis i investigacions que s’estan fent no només encaminades a trobar una vacuna, el remei preferit, sinó també en tractaments farmacològics i altres estudis per conèixer millor la COVID-19 i com atacar-la. Avui mateix, s’ha publicat un estudi a la revista Cell, una revista científica molt prestigiosa, on es parla de la possibilitat de fer servir els anticossos de les llames com a mètode terapèutic i explica que en només un any podria estar disponible. No és un cas únic, sinó que realment són molts els estudis que es produeixen arreu del món, en una carrera investigadora mai abans vista al món i que ha significat un impacte molt positiu en l’àmbit científic, ja que s’hi estan abocant recursos.

 

Així no podem confiar en la immunitat de grup, i és molt probable que el risc de rebrots sigui tant alt que faci impossible que no torni a haver una onada abans de descobrir la vacuna o un tractament definitiu. El que està clar és que ens hem de seguir protegint i hem de mantenir les mesures de seguretat però que un percentatge molt petit és el que es troba salvaguardat de caure en la infecció i tampoc no es sap durant quant de temps dura aquesta immunitat creada.House photo created by rawpixel.com - www.freepik.com