Un mes confinats a l’any?

Dia 67 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma 

Dia 72 de confinament personal

Dia 4 de la fase 0,5

21 de maig de 2020

 

 

Li hem agafat el gust a això d’estar a casa confinats i fent teletreball. Maldem perquè ara fem més hores que un rellotge a la feina i no era precisament la idea que teniem de teletreball sinó més aviat la de flexibilitat on treballàvem alhora que conciliàvem però bé això donaria per un altre reflexió molt més extensa que un paràgraf.

 

La pregunta del titular és una provocació certament, doncs, és una bestiesa des de la perspectiva econòmica i laboral. Però si que he sentit aquesta proposta a amics i coneguts, que en to de broma, però amb l’expressa voluntat de quedar-nos amb totes les coses positives que ens ha portat el confinament: estar més estona a casa, dedicar més estona a la familia nuclear amb la que convivim, tenir més temps per fer dinars i sopars més saludables, o per gaudir de la lectura. També la millora de la qualitat de l’aire i de la recuperació de la natura. 

 

Evidentment, per preservar tot això no cal confinar-nos un cop a l’any, sinó ser més conscients i contribuir activament a que totes aquestes coses que hem redescobert i que ens han agradat es quedin. 

 

Cal que el teletreball és quedi però amb garanties com deia abans, no de qualsevol manera, sinó exigint que generi la flexibilitat horària que suposa el teletreball, mal negoci farem la classe treballadora si acceptem la gestió telemàtica presencial i inflexible que estem fent ara enlloc de fer una autèntica implementació del que vol dir el teletreball, que és adaptar i millorar la conciliació de l’àmbit laboral, personal i familiar.

 

La part més personal, la que fa referència a la família penso que no cal dir gaires coses. Si realment ens hem adonat de la importància de les persones que estimem i que ens envolten, farem tot el possible per cuidar-les més, per dedicar-lis més estona i per treballar l’àmbit afectiu, més i millor. 

 

Pel que fa a l’ecologia i a la cura del medi ambient, hem de fer un pas definitiu en la conscienciació respecte la importància que cuidem el planeta. I no vull dir que els animals prenguin les ciutats, no és el seu espai. Sinó que les ciutats deixin de treure l’espai dels animals. I allà on conviuen que creem autèntics corredors naturals que preservin la biodiversitat. I també cal una consciència col·lectiva pel que fa als residus i pel que fa al reciclatge d’aquests residus i també per una mobilitat molt més sostenible. Això no serà fàcil ni ràpid i per tant, requerirà un gran esforç tant de la ciutadania com també per part de les administracions que hauran d’acompanyar en un moment on la prioritat econòmica serà un altre.

Background photo created by senivpetro - www.freepik.com