Els negocis foscos que aprofiten la crisi sanitària

Dia 30 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma 

Dia 35 de confinament personal

14 d’abril de 2020

He pogut llegir aquest matí, deixeu-me dir que una mica entre sorprès i indignat, que el govern de l’estat espanyol ha intervingut els laboratoris privats que estaven fent negoci amb les PCR’s, la prova més eficaç per saber si estàs contagiat del coronavirus. 

No estic sorprès i indignat per la notícia, que és una excel·lent notícia, sinó perquè arriba amb un mes de retard des de la declaració de l’estat d’alarma. Quant s’han beneficiat aquests laboratoris en tot aquest mes? Perquè no s’han intervingut abans?

Fa dies en un altre article parlava que aquest confinament ens deixava el millor i el pitjor de l’ésser humà. Solidaritat i misèries, el vaig titular. I és exactament això, alguns com aquests laboratoris privats, han volgut aprofitar la crisi sanitària per tal de fer l’agost. El que em sembla més greu, d’aquesta situació, no és la voluntat lucrativa sinó la profunda desigualtat que crea. Significa diferenciar qui pot saber si està o no contagiat depenent dels recursos econòmics dels quals disposi. Ens deixa a la vista la cruel realitat en la que tots aquells que poden pagar-se aquesta prova, hi tenen dret mentre van perdent la vida altres que ni tan sols mai se’ls va poder arribar a fer el test. 

Però els laboratoris privats no són els únics que s’han intentat aprofitar d’aquesta pandèmia. De fet, quan hi pensem, el primer que ens ve a la ment són tres elements bàsics que, a més a més, no es troben gens fàcilment. Em refereixo a: guants, gel hidroalcohòlic i les mascaretes. Hi ha casos absolutament abusius on empreses que venen aquests productes, han volgut aprofitar la extraordinària pujada de la demanda per augmentar també els preus. És un altre dels atropellaments que hem vist en aquests dies. 

Però també podriem parlar d’algunes vulneracions de drets que fan les empreses pel que fa als seus treballadors i que també em sembla que representen un frau i un autèntic intent, potser no d’enriquiment, però si d’estalviar-se uns diners de forma il·lícita o a costa del patiment dels treballadors i treballadores. N’he sentit de diversos, sempre per tercers, perquè sinó denunciaria directament a aquestes empreses, però em consta que hi ha aquestes pràctiques. I quines són? Obligar als treballadors a agafar vacances sense el seu consentiment enlloc del permis retribuït recuperable o enlloc del teletreball. També n’hi ha que fan fora a un treballador i li diuen que quan tot s’acabi el tornaran a agafar. O els que tot i tenir ERTO total continuen fent feina relacionada amb l’empresa i fins i tot els que tenen ERTO parcial que treballen vuit hores, malgrat que només tenen quatre hores remunerades. Sense parlar d’algunes situacions d’incertesa o quan l’amenaça de l’ERTO és constant. 

I també hi ha un altre dimensió de tot això que són els negocis il·legals i la dimensió social que això té. Em refereixo al narcotràfic o a la prostitució. En el primer cas, perquè fent ús de la situació molt vulnerable per a molts, fan servir aquestes persones com a distribuïdors de la seva mercaderia i això provoca situacions del tot inesperades i que van contra la salut pública i contra l’espai públic i les recomanacions de distanciament social. Per no parlar del desastre pel que fa a la situació dels toxicòmans. 

I en l’altre banda, la situació de les treballadores sexuals, que per la necessitat imperiosa d’ingressar diners i el confinament, es veuen obligades a continuar amb la seva feina i també amb l’exposició que això significa pel que fa a la seva pròpia salut. Si ja tenen una situació de vulnerabilitat i d’explotació, aquesta emergència sanitària és encara un entrebanc més.