La renda bàsica de confinament com a solució econòmica

Dia 20 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma 

Dia 25 de confinament personal

4 d’abril de 2020

 El primer que he de dir és que la renda bàsica universal és quelcom del que ja es parla fa molt de temps i a Catalunya es va aprovar una renda garantida de ciutadania, el 12 de juliol de 2017 que va entrar en vigor al setembre del mateix any. Una renda garantida que neixia per garantir que tots els ciutadans de Catalunya puguin fer-se càrrec de les despeses essencials per al manteniment propi o de les persones que integren la unitat familiar o de convivència. És a dir, uns ingressos mínims destinat a persones vulnerables per garantir-ne la seva supervivència.

Perquè aquesta és una de les primeres preguntes que ens plantegem, què és exactament això de la renda bàsica de confinament? I perquè pot ser una mesura que pot ajudar a sortir de la crisi econòmica que vindrà?

Doncs bé la renda bàsica de confinament és una idea que sorgeix del departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya i que té com a objectiu aplicar una renda bàsica universal, és a dir per a tota la població activa, concertat a través d’una donació directa del Banc Central Europeu (BCE) a cada ciutadà mentre duri el confinament o equivalent al temps que hagi durat, si la mesura es prèn a posteriori. En aquest article d’opinió del Vicepresident de laGeneralitat, Pere Aragonès, podeu trobar com formula ell la opció.

Personalment, estic totalment d’acord en aquesta mesura. Ens trobem en un moment excepcional i cal prendre una mesura excepcional. Aquesta crisi sanitària no té un altre situació equivalent comparable sobre la qual recolzar unes o altres polítiques i penso que ara mateix cal garantir que la ciutadania pugui accedir al més essencial per a les seves vides. De fet, és la necessitat que cobreix la renda bàsica, la de garantir l’existència material de tota la població i això és bàsic des de l’òptica republicana que jo defenso. Ja que la llibertat no pot estar mai desconnectada de l’existència material. Una persona pobre mai podrà ser lliure si no disposa de tots els mitjans materials necessaris per a ser-ho.

Aquesta renda bàsica de confinament també ens pot ajudar a reduir les desigualtats en la sortida de la crisi. Perquè malgrat que la renda bàsica la rep tothom, s’ha de garantir que els que més tenen són els que més aporten a través dels seus impostos. Per tant, supera de molt la quantitat d’impostos que han de pagar els que disposen de més renda sumada pel patrimoni i rendiments del treball que els que només disposin d'aquesta renda bàsica de confinament. L’import d’aquesta renda bàsica de confinament hauria de ser el seixanta per cent del sou mitjà de la població, el que anomenem llindar de la pobresa.

Existeix un cas únic al món on s’aplica la renda bàsica des de l’any mil nou-cents vuitanta-dos i és Alaska. La seva forma de donar la renda és mitjançant una fundació que reparteix un vint-i-cinc per cent dels beneficis que s'extreuen de la venta del petroli. Ara mateix reparteixen 2.000 $ a l’any a tota la població i ha fet que incrementi el PIB de la regió i també la qualitat de vida i benestar dels seus habitants.

Així en aquests moments, on encara no sabem del cert l’abast econòmic que tindrà aquest confinament però on podem esperar que no siguin molt positius, necessitem de mesures valentes, agosarades i fins i tot, mesures com la renda bàsica de confinament que mai abans han estat preses per afrontar el gran repteeconòmic que ens vindrà amb garanties d’èxit.