Una nova forma de fer vacances

Dia 25 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma 

Dia 30 de confinament personal

9 d’abril de 2020

A ningú se li escapa que la situació anòmala que estem vivint farà que aquesta Setmana Santa sigui molt diferent de la que molts hauriem volgut o de la que molts ja tenien, fins i tot, planejada. Penso que és un moment meravellós, dins de les dificultats que molta gent hi està passant, per redefinir el concepte vacances que darrerament s’havia instaurat.

Si aquesta pandèmia està servint per una cosa és per adonar-nos de la vàlua del temps i de la importància del bon ús del mateix. La dinàmica de la quotidianitat fa que de vegades ens perdem i ja ho explicava en un altre dels articles, hem d’aprofitar per viure aquesta situació, ara imposada, de forma positiva i aprender a valorar molt més el que ens envolta, que el que ens espera.

Part d’aquesta reflexió que cal fer és sobre com estem gaudint del nostre oci i molt especialment, de com fem servir els dies de vacances que disposem al llarg de l’any. Si ens creiem que volem sortir d’aquesta crisi sanitària amb un altre perspectiva i fer una recuperació econòmica sòlida però on també prenguin força altres valors com la sostenibilitat, la cura pel mediambient i la responsabilitat social en la lluita contra la desigualtat; no podem i no podrem continuar fent el mateix. Si volem un nou món, haurem de canviar la nostra forma d’actuar. Segurament, no ho aconseguirem, almenys no nosaltres però potser si, sembrem perquè les generacions futures puguin recollir alguns fruits.

Ahir vàrem veure, alguns de nosaltres astorats, com les autopistes de sortida de Madrid s’omplien de ciutadania irresponsable que es salta el confinament i les mesures extraordinàries per anar a les seves segones residències per gaudir de les vacances de Setmana Santa. I és aquesta foto, que il·lustra l’article d’avui, la que m’ha fet reflexionar no només sobre la pròpia irresponsabilitat i el fracàs com a societat del que significa aquesta imatge, sinó també, sobre com podem tombar la situació positivament.

El primer que cal dir és que aquesta Setmana Santa no seran unes vacances normals. No ho seran perquè mentre hi hagin centenars de morts al dia, no hi pot haver normalitat possible. Tampoc ho seran perquè tenim limitats els nostres drets, en benefici de la societat en el seu conjunt, per evitar més contagis i més defuncions. Però tampoc ho seran perquè el temps lliure del que disposem, tampoc el farem servir igual. D’altre banda, serà un experiment social de primer ordre perquè ens demostrarem a nosaltres mateixos que hi han models alternatius i que poden ser tan o més divertits que els clàssics. Això no vol dir que quan ens ensortim, deixem de viatjar o d’anar a les segones residències a descansar uns dies o a gaudir de la platja o la muntanya, que ho farem igualment. Ara bé, és potser una oportunitat per a nosaltres mateixos per ser més responsables, per valorar molt més el que tenim a casa, per recuperar les nostres aficions i per ser conscients de la nostra petjada en el medi ambient. Hi ha un col·lapse pitjor que el sanitari, és el col·lapse de la Terra. 

A tots ens ha passat alguna vegada sentir-nos turistes de la nostra pròpia ciutat o que un turista conegui molt millor alguns detalls de la teva ciutat que tu mateix. Potser busquem lluny el que de vegades, tenim molt a prop. A mi em servirà per pensar-hi, per gaudir molt més d’altres coses que fins fa un mes, no pensava que estaria fent i que en realitat he descobert que m’omplen molt més que el que tenia previst fer. Tant de bó serveixi per molta més gent.