Gaudim del temps lliure i d’estar a casa!

Dia 22 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma 

Dia 27 de confinament personal

6 d’abril de 2020

Sóc conscient i vagi per endavant, de les dificultats que passen moltes famílies i de la preocupació generalitzada per la situació sanitària i la situació econòmica que vindrà després, ja n’he analitzat ambdues coses en altres articles anteriors. 

El que pretenc amb aquest article és buscar l’enfoc psicològic. De sobte, una gran quantitat de persones, s’han trobat a casa amb molt més temps lliure del que tenien abans: s’han reduït els desplaçaments, alguns han estat enviats a casa perquè els han aplicat un expedient de regulació temporal de l’ocupació (ERTO), d’altres tot i amb teletreball els hi ha baixat la feina, i tot i que s’ha de seguir amb les tasques domèstiques i la criança dels fills, hom s’ha trobat amb més temps lliure o simplement amb un temps similar al que tenia però que ha de passar si o si, a casa.

De fet, davant un estat d’alarma per una pandèmia com el que estem vivint, se’ns demana que responguem amb normalitat: treballant telemàticament, fent classes i exàmens telemàtics, quan la nostra situació és extraordinària i afecta al rendiment de les persones. No tothom està vivint el confinament de la mateixa forma i no tothom té la capacitat d’adaptar-se tan ràpid a un canvi tan brusc en la seva quotidianitat.

 

Qui més qui menys, si a aquestes alçades de confinament no té símptomes, ja ha reprès la seva agenda. I de fet, molts ja hem hagut de començar a cribar i prioritzar i tornar a fer anar l’agenda per organitzar una mica la nostra vida. A més, tots els inputs que rebem per part dels mitjans de comunicació i també des de les autoritats sanitàries són recomanacions perquè siguem més efectius, que no adoptem vida sedentària, que romanguem actius, que a més de teletreballar o d’estudiar online, que llegim més, que fem esport. Al final, els dies s’han convertit en més intensos que abans de l’epidèmia. Perquè ens envaeix la por a no fer res o a no saber que fer, o a simplement gaudir del nostre temps lliure i de casa nostra. La nostra cultura, pel clima i altres factors, fa que ens agradi passar temps al carrer i som gent oberta amb grans qualitats de socialització però quan ens tanquen a casa, correm el risc de perdre’ns en nosaltres mateixos.

Cal reflexionar en profunditat si en realitat potser ens aniria bé aprofitar aquests dies per curar-nos i cuidar-nos, passar temps amb nosaltres mateixos i amb les persones que ens acompanyen, perquè la situació ho requereix. En definitiva, les persones que ens acompanyen tot sovint, són les més properes, el nucli dur familiar. Tot el temps que no ens hem dedicat, ara és el moment d’aprofitar-lo. I si, no dic de deixar de treballar o d’estudiar o de fer el que ens agrada però fer-ho de forma positiva: gaudim del temps lliure, del nostre entorn i d’estar a casa perquè és el nostre present més immediat i perquè no hi ha millor forma de viure que aprofitar cada moment com si fos l’últim.