No acceptem xantatges

Dia 50 de confinament oficial des del decret de l’Estat d’Alarma 

Dia 55 de confinament personal

Dia 1 de la fase 0 

4 de maig de 2020

Avui diverses formacions polítiques entre les que figura la meva, Esquerra Republicana de Catalunya, han anunciat que votaran no a la pròrroga de l’estat d’alarma.

Fa dies en un altre article ja vaig explicar que la centralització havia estat un error molt greu. Parlo en nom propi i la meva opinió és que la prórroga de l’estat d’alarma no és el mecanisme adequat. Hi hagut constants tocs d’alerta denunciant la retirada de competències i la pèrdua d’espais de sobirania. Sumem a això que de les propostes que s’han anat fent des del Govern de la Generalitat no s’han escoltat gaire i no s’han aplicat al final arribes a la conclusió que si que s’han de prorrogar les mesures excepcionals, però no l’estat d’alarma. Un exemple dels més recents és si la unitat territorial de referència per a fer el desconfinament hauria de ser la província o com demana la Generalitat, la regió sanitària.

També he comentat en un altre reflexió d’aquests dies, que les decisions quan més properes més efectives i de fet tenim l’obligació de defensar l’autogovern de Catalunya, i hem de poder decidir amb plenes competències com s’aborda la nova fase de desconfinament en la que entrem, perquè les decisions i la seva aplicació són molt més efectives des de la proximitat i amb el màxim coneixement de la realitat social. 

Durant gairebé tota la crisi sanitària, el Govern català s’ha anticipat i ha marcat el camí i els escenaris futurs, fent fins i tot fent rectificar sovint el govern espanyol. Famós ha estat el cas de les franges horàries que després de negar-se en reiterades ocasions, finalment el govern espanyol va canviar el seu criteri. 

L’Estat d’Alarma és el pretext perfecte per continuar amb la militarització i la restricció de drets, llibertats i competències que imposa aquest decret. No estem davant d’un conflicte bèl·lic, no necessitem un comandament únic del ministeri de defensa, el que cal aquesta situació s’ha és gestionar la pandèmia amb criteris tècnic mèdics i polítics.

També he sostingut la idea que amb un estat propi, ni Catalunya ni els seus governants tindrien excuses. Fruit d’aquesta opinió, seria del tot incoherent no exigir poder prendre les nostres pròpies decisions en funció de l’opinió dels experts i amb tot el coneixement acumulat i acurat sobre la realitat social del nostre país. Aquesta segona fase, es pot gestionar des del govern de la Generalitat sense haver d’esperar autoritzacions ni rectificacions, sense duplicitats de feina i sense demanar permís per fer allò pel qual la ciutadania ens ha escollit. 

Al final penso que hem pres una bona decisió perquè no podem cedir davant del xantatge dels que ens volen fer creure que o acceptem de bon grat tot el que ens posen al davant o el caos s’apropia de l’estat. No és realista i existeixen altres possibilitats. El PSOE no ha estat intel·ligent intentant negociar i transigir cap a una gestió autènticament descentralitzada.